El número 287 de El Pou de la gallina ja va sortir per Sant Jordi. Vint-i-sis anys de regularitat mensual, com un miracle. Ahir dimarts es van lliurar els premis de l'any -Pere-Joasn Cardona, fra Valentí Serra i Josep Maria Mata- i la revista ja és a tots els quioscs i bústies. No res, que ja som maig. A la secció "Qui no coneix...?", hi trobareu les bessones Clotet. Muntsa i Teresa, Teresa i Muntsa, dibuixades per Maria Picasso. Unes bessones moooolt bessones. Tothora plegades, són incansables i bregoses, i hom diria que mai no es cremen. I que per molts anys, eh? Segur que les recordeu!Les bessones Clotet,
inífugues i incombustibles
Ara que aquesta secció fa un any, bé calia fer un extra. I l’hem fet duplicant protagonista: qui no les coneix? No en són una, que en són dues. Les germanes Clotet! Muntsa i Maria Teresa. Bessones. Més bessones, impossible. I és que de petites eren calcades i, amb el pare sastre i modista la mare... mudades i duplicades. Del parvulari a vuitè, més de deu anys confonent els mestres de l’Oms i de Prat!. Després es van fer grans, però se’n feren en paral·lel i hom les veia a l’Esbart, i a Xàldiga, ballant sardanes, als geganters o bé als Carlins. Aquí i allà, amb gustos i fesomia en comú. Si no n’estaves al cas, et semblava descobrir una noia amb el do de la ubiqüitat. O si, sobtadament, la descoberta era conjunta, podies dubtar de la percepció exterior, com als acudits amb ressaca. Només la universitat divergí la trajectòria –acumulant llicenciatures: l’una de geologia i polítiques; l’altra de psicologia i de pedagogia. I tot i que el temps i els itineraris vitals per força han estat diferents, encara avui comparteixen si no la llar, almenys el destí laboral! Poca broma perquè no és fàcil, aconseguir plaça a la Diputació de Barcelona, de primer l’una aquí, després l’altra allà... i al cap del temps retrobar-se al mateix departament. I no em demaneu com s’ho han fet però, avui, treballen en taules de costat al servei de Joventut! Incansables i belluguets, encara les veureu ballar amb els Picapolls. Són, sobretot, dues dones de caràcter, sempre amb la pólvora seca! No les havíeu vist mai? Vinga home, féu un parell de barreges i torneu al Correfoc: allà enmig de fum i sofre les tornareu a trobar!
Ara que aquesta secció fa un any, bé calia fer un extra. I l’hem fet duplicant protagonista: qui no les coneix? No en són una, que en són dues. Les germanes Clotet! Muntsa i Maria Teresa. Bessones. Més bessones, impossible. I és que de petites eren calcades i, amb el pare sastre i modista la mare... mudades i duplicades. Del parvulari a vuitè, més de deu anys confonent els mestres de l’Oms i de Prat!. Després es van fer grans, però se’n feren en paral·lel i hom les veia a l’Esbart, i a Xàldiga, ballant sardanes, als geganters o bé als Carlins. Aquí i allà, amb gustos i fesomia en comú. Si no n’estaves al cas, et semblava descobrir una noia amb el do de la ubiqüitat. O si, sobtadament, la descoberta era conjunta, podies dubtar de la percepció exterior, com als acudits amb ressaca. Només la universitat divergí la trajectòria –acumulant llicenciatures: l’una de geologia i polítiques; l’altra de psicologia i de pedagogia. I tot i que el temps i els itineraris vitals per força han estat diferents, encara avui comparteixen si no la llar, almenys el destí laboral! Poca broma perquè no és fàcil, aconseguir plaça a la Diputació de Barcelona, de primer l’una aquí, després l’altra allà... i al cap del temps retrobar-se al mateix departament. I no em demaneu com s’ho han fet però, avui, treballen en taules de costat al servei de Joventut! Incansables i belluguets, encara les veureu ballar amb els Picapolls. Són, sobretot, dues dones de caràcter, sempre amb la pólvora seca! No les havíeu vist mai? Vinga home, féu un parell de barreges i torneu al Correfoc: allà enmig de fum i sofre les tornareu a trobar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada