Meteodansa (el què compta és el procés)

Demà divendres, a les 9 del vespre, s'estrena al teatre Kursaal l'espectacle Meteodansa, una creació que relaciona el moviment i la música per tal de presentar els fenomens metereològics més extrems. La proposta, nascuda sota el paraigua "Fem dansa!", mou fins a més de 200 nois i noies de sis centres educatius, de Sant Vicenç de Castellet, de Sallent i de Cardona, i tres més de Manresa -Cal Gravat, Oms i de Prat i Guillem Catà. Tots ells, al costat de quatre ballarins professionals, "provaran de fer-nos viure les emocions i sensacions d'aquests fenòmens metereològics, que anirà explicant el popular metereòleg Alfred Rodríguez Picó". Per tal d'arribar al màxim de gent, els preus són populars -7 euros- i hi haurà una altra funció el dissabte, a les sis de la tarda.

Però si explico tot això no és pas per fer un anunci o bé elogiar un resultat que encara no hem vist. No. Allò que voldria remarcar avui, el dia abans de l'estrena. és que la millor feina és precisament la feina que s'ha fet fins ara. El procés per arribar-hi. Perquè tots aquests nois i noies han fet un treball previ intens, amb un conjunt de coreògrafs que han passat pels centres en un total de vuit sessions. I quins corèografs! La Rosa, la professora de música de l'Institut Guillem Catà -allà on treballo fent classes de llengua i literatura- m'hi va convidar a passar. I ve-t'ho aquí que entro al gimnàs i em trobo la Montse Colomé amb quinze criatures de quart d'ESO! Es-pec-ta-cu-lar! La Montse Colomé, corèografa de currículum espaterrant, la que ha treballat amb Comediants i amb Carles Santos, amb el Teatre Lliure, Teatre Nacional de Catalunya, al Liceu. Amb els millors esbarts. O en la direcció de grans esdeveniments -els Jocs Olímpics de Barcelona'92; Expo Sevilla, Expo Lisboa...- Fins va pensar la inauguració del Kursaal a Manresa el 2007!

I doncs, sense més preàmbuls, la Montse i el seu equip -gran equip!- van aconseguir que tots aquells nois i noies des del primer dia trenquessin l'encarcarament i s'impliquessin en aquell espectacle nou. Que ballessin i sentissin la música. Que participessin del projecte i se l'anessin sentint seu encara que ni el coneixien complet ni el podrien veure sencer fins els assajos finals d'ahir. ¿Puc testimoniar que han estat vuit sessions fantàstiques? I estic convençut que ara, precisament quan el curs s'acaba i per ells s'acaba també l'ESO, les vuit sessions presidiran part del seu imaginari juvenil. Perquè han aconseguit el més difícil, que és lliurar-se a un projecte. No passa gaire als instituts, per no dir que en algun cas haurà estat aproximadament el primer cop. Quinze nois i noies movent-se al ritme d'una música nova per ells, absolutament diferent al què escolten, al què ballen, al què fem cada dia de cada dia a l'institut. I només per això haurà valgut la pena tot l'esforç del cicle, d'aquest "Fem dansa!", d'aquest Meteodansa que demà s'estrena i que, ben mirat, hores d'ara ja ha obtingut bona part dels seus objectius. Treball en equip, continuïtat, passió i alhora rigor. Creació i talent. Compromís.... Si a més a més demà funciona -que funcionarà!- serà un plaer complet. Emocionant. Educatiu. Inoblidable.

La foto és postalera, del darrer dels vuit assaigs al gimnàs de l'Institut Guillem Catà de Manresa. Però m'agrada perquè al costat de l'equip de coreògrafs hi reconec, aplegats per un objectiu, els més diversos alumnes de quart. I a mi m'ha anat molt bé de veure-ho!

Escrit el 3 a la nit: 
I sí, l'estrena ha funcionat, i molt. En acabat, sota l'escenari, abraçades amb Montse Colomé i David Pintó, davant la presència de l'alcalde, regidors i MHC de Cultura. Invertir en Cultura i Educació està clar que val la pena!