dimarts, 30 de setembre del 2014

Un clam pel 9N des de cada municipi

Abans no me'n vagi a dormir, abans els esdeveniments no s'acumulin, abans que demà no calgui tornar a concentrar-se, vull deixar constància d'aquest vespre multitudinari, inesborrable, davant gairebé tots els ajuntaments de Catalunya. A Manresa també hi érem, i per milers: feia goig. I en feia sobretot comprovar la diversitat de gent, d'idees i d'edats que aplaudíem i cantàvem. que cridàvem in-inde- independencià… Valents i coratjosos, serenament. I animats davant les adversitats i fins les quatre gotes del xàfec que al capdavall ens han respectat. Érem milers, sí. I més que en serem el proper 9N. En Josep Camprubí, ara com fa gairebé quaranta anys, ha dirigit una litúrgia austera però carregada de sentit, i ens ha llegit el manifest que, amb voluntat unitària, s'ha elaborat des de l'ANC i Òmnium. Després dos nois més han llençat tambe un missatge de desobediència amb aires de predicot i, en acabat, en Joan Bozzo encara ens ha dirigit el cant dels Segadors. Estàvem fent història i tothom, em penso, n'era conscient. Talment que aquesta ha de ser la campanya política de la nostra vida: li hem compromès tot, a canvi d'uns dies de glòria que sabem a l'abast. Ara és, doncs, l'hora.

MANIFEST EN DEFENSA DE LA CONSULTA 
DEL DIA 9 DE NOVEMBRE

Ahir vam viure un nou atac a les institucions democràtiques del nostre país. Una nova negativa de l’Estat a la voluntat d’aquest país d’expressar-se a les urnes. Un nou cop de porta a la democràcia.

Davant d’aquest episodi, els homes i les dones demòcrates d’aquest país expressem el nostre suport ferm a les institucions catalanes que han convocat la consulta per al dia 9 de novembre. Davant d’aquest intent d’emmudir-nos, la societat catalana diem ben fort: més democràcia.
El dia 11 de setembre gairebé dos milions de persones vam sortir al carrer per dir que votarem. El 80% de la ciutadania d’aquest país reclama votar. Una amplíssima majoria del Parlament de Catalunya reclama votar. Més del 90% dels ajuntaments d’aquest país ja han deixat molt clar que el 9N votarem.
Avui comencem la campanya política més gran que s’ha fet mai a Europa, amb cent mil voluntaris que arribaran a totes les cases. Una campanya festiva, il·lusionant, i decidida, que implica tota la ciutadania en la construcció d’un país nou, d’un nou Estat democràtic.
Ahir el Tribunal Constitucional espanyol ens mostrava la seva total dependència del poder executiu i posava en evidència el poc respecte que els poders públics espanyols tenen per les regles democràtiques. I, encara més important, ahir va quedar clar que no ens trobem davant d’un problema jurídic; el que hi ha sobre la taula és un conficte polític.

Així doncs, just avui, decidim posar en marxa aquesta campanya que ens ha de portar fns a les urnes el proper dia 9 de novembre.

Som davant de la gran oportunitat històrica per començar units un país nou. És la gran oportunitat per resoldre els problemes nacionals i socials que patim i assegurar-nos un país millor per a tothom. Per aconseguir-ho, iniciem la campanya unitària Ara és l’hora.
Votar és democràcia! I el dia 9 de Novembre votarem. I guanyarem

Dilluns, 29 de setembre de 2014, campanya unitària “Ara és l’Hora"

dilluns, 29 de setembre del 2014

Avui tots a plaça: ara és l'hora, catalans!

El tempo s'accelera, i d'aquest setembre ens en queden una col·lecció més que notable d'esdeveniments. I això fins el darrer dia quan, a punt d'enllestir el butlletí mensual d'ERC Bages, encara ha calgut redactar un apunt per a la convocatòria, demà mateix i arreu del país, al davant de cadascun dels ajuntaments. No ens podem arronsar!

Perquè volem ser lliures, i volem un nou país: 
omplim avui les places de cada ajuntament.

Hem viscut tot un cap de setmana penjats de l'emoció: la convocatòria de la consulta, signada pel MHP, solemne i compartida, ens acarava a un temps històric. Teníem la pregunta i teníem calendari però és des d'aquest dissabte que tenim també Llei de consultes i, en ferm, la Convocatòria pel 9N. Tot escrupolosament democràtic, tot absolutament legal en els termes. I doncs, què ha passat? No res: tots aquells pronòstics s'han fet realitat. I el govern espanyol, destralerament i amb presses, des de l'orgull ferit i sense arguments, prova d'evitar amb el recurs de la por i les amenaces allò que és un episodi polític indeturable i compartit per la majoria dels catalans: volem votar, sí i sí. I el 9N, votarem!

Avui dimarts, doncs, avançarem l'inici de la campanya "Ara és l'hora" que impulsa l'ANC i Òmnium, amb CDC, ERC i la CUP. I ens trobarem plegats, davant tots els ajuntaments del país, a les set de la tarda, de manera unànime. Al darrera hi ha un mandat democràtic expressat per la ciutadania de Catalunya que ningú -ni el Tribunal Constitucional!- no ens pot suspendre. No podran doblegar aquest desig de llibertat, no podran esborrar aquest trajecte d'absoluta normalitat democràtica. Ras i curt: volem votar. I el 9N, votarem!

I és veritat que no serà fàcil, i que només ens tenim a nosaltres per acabar aquest camí. Però junts podrem resistir tots els atacs, podrem evitar totes les provocacions, podrem desenmascarar totes les mentides, podrem vèncer tots els temors. Per això, ara que el conflicte és obert, cal que ens mantinguem plegats, ferms i serens aquí on hem arribat. Valents i decidits. Tossuts. I no podran res contra nosaltres!

Perquè volem ser lliures, i volem un nou país: omplim avui les places de cada ajuntament. I preparem-nos. Perquè aquest 9N…  i tant que votarem!

Publicat el dimarts 30-IX al butlletí d'ERC Bages, aquí.

diumenge, 21 de setembre del 2014

9N: qui té por de les urnes?


Divendres vam ser molts els que ens vam llevar d'hora de veritat, i ben d'hora ens vam endur la notícia: el "No" havia guanyat a Escòcia per un 55%. No hi haurà independència, doncs. Hores després, Salmond dimitia, en una altra lliçó de política. I per acabar-ho d'adobar, en David Cameron manifestava que “Hauria pogut prohibir el referèndum però abans que res sóc un demòcrata”. No cal dir que els diaris espanyols ho van obviar, ho van tergiversar o, senzillament, tornaren a confondre desig amb realitat i vaticinaren, tan amples, l'horitzó de les aspiracions dels catalans…

Poques hores després, també divendres al vespre el Parlament de Catalunya aprovava la llei de consultes que, bon punt es publiqui al DOGC, serà el marc legal per al proper 9N. I ens en podem felicitar: 106 diputats a favor davant de 28 vots en contra. A partir de demà dilluns -també a Manresa!- molts ajuntaments faran plens extraodinaris per subscriure l'acord. I només quedarà pendent que el MHP convoqui la consulta. Per si algú en dubtava, les seves declaracions avui a Cardona, han reblat el seu determini com a 129è president d'una institució molt anterior a constitució espanyola, amb aquesta pregunta "¿Un marc com la constitució pot ser bo quan s'utilitza perquè quan un poble que vol parlar no pugui parlar?". La resposta hauria de ser evident per a qualsevol demòcrata.

I com que és diumenge, i per tancar la setmana, acabo amb dos retalls: el primer, per il·lustrar l'apunt: l'acudit del Manel dissabte a ElDiario. I a continuació, d'avui, la contraportada de l'Ara amb un text a  d'en Josep Ramoneda: Lliçons escoceses.

Lliçons escoceses

Podria haver prohibit el referèndum -ha dit David Cameron-, però sóc un demòcrata i he preferit que els escocesos parlessin”. En qui devia pensar? Segur que a Cameron no li va agradar gaire que Rajoy fiqués el nas en el referèndum d’Escòcia i no ha perdut l’oportunitat d’enviar-li un missatge. Cameron permet votar, Rajoy ho prohibeix. Cameron encarrila els canvis al Regne Unit, Rajoy opta perquè l’embolic s’allargui indefinidament. La coincidència de la victòria del no a Escòcia amb la convocatòria de la consulta catalana i la seva posterior prohibició per part del govern espanyol, fa que Rajoy hagi de carregar inevitablement amb aquesta comparació. És la societat de la imatge.

Que Europa hagi estat pendent del vot de quatre milions i mig d’escocesos és un símptoma de la seva fragilitat: incapaç de resoldre els seus problemes de governança, amb unes institucions cada cop més allunyades de la ciutadania, un estat del benestar en recessió i importants dificultats en el pla internacional. Els pares d’Europa volien “posar els fonaments per fer realitat l’ideal d’una Europa unida. Ara hem passat de la reconstrucció al desbast i al desmantellament”, començant per l’estat del benestar, escriu Petros Màrkaris. Com diu Fernando Vallespín, els estats “ja no ens protegeixen” -ni ens representen, afegiria jo- i “el capitalisme financer i Brussel·les ens han desposseït”. Per això, la ciutadania busca vies de reconeixement i de veu. La democràcia europea és massa vertical i caldria fer-la horitzontal. Però els governants prefereixen desqualificar els que es queixen amb les etiquetes recurrents de nacionalistes, populistes o antisistema, i seguir igual. Si donar la paraula a la gent els fa pànic, i han considerat Cameron irresponsable per haver-ho fet, com podem pensar que cediran poder?

Escòcia també ens ha dit que no és fàcil acumular prou capital polític per a la secessió. En societats benestants, la defensa de l’statu quo sempre juga amb avantatge: la gent té por del que no coneix. Ha sigut la carta de Cameron, la que Rajoy no ha tingut coratge per jugar.

dimarts, 16 de setembre del 2014

A les urnes, President!

Dijous passat jo també era a Barcelona. Al tram 50, amb els de Castellbell i el Vilar, a tocar dels de Manresa i molta més gent del Bages. Tot i l'assolellada, l'alegria dels bastoners s'encomanava. Com suàvem! Per colors, més o menys disciplinats, vam esperar les 17,14. Vam cantar els Segadors, vam cridar per la Independència i, si no vam fer coreografies, és perquè no ens ho vam proposar. Tot plegat, fantàstic, amb patriotes d'aquells de tota la vida i -joveníssims!- també independentistes de la darrera fornada. Gent diferent aplegada per un únic objectiu: volem votar! Una concentració colossal carregada d'èpica. I sense cap mena d'incident…. No sabria dir-ne res més. Sembla tan senzill d'entendre! Aleshores, vora les sis, emocionats però també força tous, vam anar passant fins anar a raure a un bar de l'Eixample, amb lavabo i beure pels assedegats. I una televisió que encara ens ho va arrodonir. Muriel Casals posant "la veu del poble per sobre de les opinions dels jutges del Constitucional". I la Carme Forcadell, que sintetitzava la jornada: "Som un poble i junts, avui i aquí, convoquem la consulta. Govern, Parlament, President: posin les urnes". Vaig celebrar un altre cop la immensa tasca que ha estat fent aquests anys l'ANC. Sumant, avançant, transformant. Havíem arribat aquell migdia a Barcelona dient que volíem votar. I ens en vam anar el vespre dient "Votarem".

I votarem, i tant! En una consulta escrupolosament legal -i que ens disculpi la miopia del senyor Duran: legal amb la llei de cosultes que és a punt d'aprovar el Parlament català per una amplíssima majoria. Que més esperem? I és cert, diumenge Oriol Junqueras incorporava una paraula nova al relat: desobediència. Però és que, per ventura, per defensar la legalitat de la nostra consulta no haurem de fer un pas endavant i contradir aquells que fa dies que ja tenen elaborat el recurs -el recurs polític, no pas jurídic? És que ens doblegarem al darrer instant per aquells que sempre han tingut el "No" a la boca i al cor?

Vivim hores trascendentals. I tot el país s'ha sabut mobilitzar. Ara no fem el joc a hipotètiques eleccions anticipades, per molt plebiscitàries que es vulguin. No baratem l'objectiu: mai més ens ho perdonaríem! Volem votar i el 9N votarem. Que diguin el que vulguin en Margallo i la companyia. Tot és la por, la seva por. Al darrera ens empara un trajecte amb la declaració de sobirania, la pregunta i la data pactada, i tres Diades que ja són inesborrables. Doncs que ningú no s'arronsi ni vaticini derrotes. Ben al contrari, que tothom faci pinya. I espero i desitjo que demà dimecres, al Parlament, torni a imposar-se la unanimitat que al carrer han trenat Òmnium i ANC. Hi haurà consulta, sí, diu la resolució "amb les garanties democràtiques i de participació possibles".

Continuem, doncs. Deia aquesta tarda en David Fernàndez, de la CUP: 'Si no és ara, quan? Si no som nosaltres, qui?' I un Oriol Junqueras, contundent reblava: "Hem de votar el 9N per donar resposta a les necessitats de la nostra gent, al futur dels nostres fills, i als que més ho necessiten". Perquè, més que mai, la independència no és una qüestió de drets històrics o catalanitat. Ara mateix és una qüestió de futur: President, poseu les urnes!

A la foto, els bastoners i els grallers de Castellbell i el Vilar. Energia x entusiasme: victòria a l'abast!

dissabte, 6 de setembre del 2014

L'endemà s'estrena a Manresa

Ahir L'endemà també es va estrenar a Manresa, a la sala gran dels multicinemes Bages, i amb la presència de la directora, Isona Passola. No sé si arribàvem a fer el ple però ben bé podíem ser quatre-centes persones. A l'estrena hi col·laboraven l'ANC i Omnium, és clar, però també Cine-club Manresa i el Galliner, fins a fer senzill un fet poc habitual: omplir la sala.

I encara que tots els assistents ja estàvem convençuts, la presentació que en va fer Llorenç Planes i, tot seguit, el discurs d'Isona Passola, van anar en la mateixa direcció: una pel·lícula de voluntat constructiva, i fins i tot festiva. Que no fa trampa, obertament a favor d'una futura inependència, sí. Però que s'adreça als que encara dubten, als que no saben, i als que no saben que no saben…. Per això, L'endemà aporta tota mena d'arguments i té -literalment- "una voluntat tranquil·litzadora". I això precisament fa que funcioni! La directora ja ens va advertir que no hi veuríem ni una sola estelada, i és ben bé així. Però, hi torno, dóna idees, desfà temors i ho posa a l'abast. "L'endemà s'adreça a aquells que dubten de la viabilitat de Catalunya com Estat. Als jubilats que pateixen per si cobraran les seves pensions. Als empresaris que tenen por de perdre mercat. O aquells  que recelen si l'atur no creixerà encara més...". L'endemà tampoc diu que serà fàcil, ep! Però, amb una punta d'emoció als darrers minuts, també deixa clar que, si volem, ens en sortirem.

I és clar que ara podríem discutir arguments, escenes o continguts -que evidentment són sempre discutibles!- però val la pena recordar que la pel·lícula no és pas un encàrrec governamental o de partit. Que, al capdavall, també L'endemà és un projecte fruit de la implicació de més de 8.000 mecenes i ha recollit més de 300.000 euros! Potser per això, en acabar la sessió, ens van animar a convidar tothom a veure-la i -posats a fer!- acompanyar-los fins al cinema. Isona Passola diu tenir previstes 101 presentacions abans del 9 de novembre! I Josep Emili Puig, des de l'ANC-Bages, encara ens va demanar d'apuntar-nos com a voluntaris: només a Manresa, en caldrien 1000 per fer un porta a porta complet abans del Referèndum. Els sumarem? Jo em penso que aquesta vegada sí. I que, veritablement, la feina grossa començarà l'endemà...

divendres, 5 de setembre del 2014

Qui no coneix Joan Closas?

El dimecres van presentar El Pou de la gallina d'aquest setembre. El tema va d'educació -la llei Wert a Manresa!- i fins hi ha l'entrevista dedicada a Toni Llobet, regidor a Manresa i Director General al Departament d'Ensenyament. Molt més informal, al Cul del Pou, hi presento en Joan Closas: el coneixeu, oi?  Un home actiu, vinculat a l'associacionisme local des de ben jove, quan encara trampejava els estudis amb l'honest exercici de saltataulells…  La il·lustració, de la Maria Picassó, remata la història: la dels camins del "Señor".

Joan Closas
Els camins del Señor són inescrutables

D'entre la gran galeria manresana de personatges hi cal, per mèrits propis, un espai per en Joan Closas i Junyent. Un manresà que, gairebé des del gener de 1960, el trobareu ben predisposat allà on convingui, com si no tingués feina –i això que sempre en té, i la fa bé: és mestre, amb el títol de geògraf a la butxaca des del 92. Però, tornem-hi, l'home és tot un caràcter: xerraire i rialler, gasta una cara rodona que l’acaba de fer absolutament empàtic. Vaja, que us podria vendre un cotxe de segona mà i li compraríeu tranquils. I és que en Joan Closas va néixer un any abans el seu pare no fundés, amb d’altres socis, la primera botiga "Señor". Sí, sí, com una mena d'assaig de producte: fet a casa, de mida industrial i per anar sempre bé. Què més es pot demanar? En Joan, que va estudiar als Hermanos abans de fer Magisteri, hi destinà un munt de tardes de dissabte i tots els estius, al “Señor”. Al “Señor” del Born, eh?! Poca broma! No va passar de saltataulells, és cert, però venia i li agradava vendre. Ara, al cap dels anys, despatxa geografia al detall, per adolescents, a l’institut de Santpedor. Hi fa menys calers però li queda més estona i humor -és pare de família, vesteix d'esport i s’estalvia aquelles tardes de dissabte entre emprovadors i peces de pana i de popelín. Per això, doncs, el podeu trobar en el paper d'excursionista o d'esquiador, des que va ser escolta dels de la Seu. I a Xàldiga des del primer Correfoc –que és com dir abans de Xàldiga. I encara a l'Aplec de Mestres, i després al projecte Lacenet i, des de fa gairebé vint anys, al Galliner. I ara direu, però què hi fa a tots aquests llocs? Doncs de tot, canalla! Col·laborar per tal que rutllin, amb un somriure franc i dos braços que no es cansen de fer feina. Una sort per la ciutat.

dimecres, 3 de setembre del 2014

Quatre mesos de 2014: Setembre

Ja som a setembre. Encetem uns mesos carregats d’èpica: sabem que després d’aquest 9 de novembre, res tornarà a ser com abans. I només per això, pel valor que comporta, per la singularitat de la convocatòria, ja hem assumit que el moment és històric. Ho és, sí, perquè s’acosta l’hora on tots i cadascú de nosaltres ha d’aportar el seu compromís personal. A cada pas, a cadascuna de les dates que hi ha programades i a les que, potser, ens veurem abocats: tot plegat per arribar a un cap d’any que volem memorable. Perquè realment sigui aquest 2014 el de la nostra llibertat.

La Diada serà la primera fita a assenyalar. Després d’un altre estiu actiu –l’ANC i l’Òmnium ja fa temps que no fan vacances!- arribarem a la vigília del dia 10 amb centenars d’actes arreu del país abans no omplim, l’endemà, la ciutat de Barcelona. I l’hem d’omplir amb entusiasme... i un punt de disciplina. Triant el tram i la franja, i registrant la inscripció. Sí, és possible que al capdavall superem les xifres milionàries de l’any passat a cop d’espontanis. Però, si teniu dos minuts (dos!), registreu-vos! I en acabat agafeu el bus –ja n’hi ha més de 100 des del Bages!- o els trens especials que us hi acostaran. “Omplim els carrers per omplir les urnes”, diu l’eslògan. I és així: l'èxit de 11S és la primera garantia per al 9N. Cal una demostració cívica absolutament multitudinària. “Ara és l’hora”, i la V de Barcelona serà la de la Victòria. La de Votar. La de la Voluntat. La dels Valents.

Després també han d’arribar els compromisos dels partits polítics: l’aprovació de la Llei de consultes, previsiblement amb els vots favorables de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP, ha de permetre que, immediatament, el MHP Artur Mas convoqui la consulta. I, coincidint amb la tardor, arribarà el primer xàfec: la impugnació del Tribunal Constitucional, tant de la Llei de consultes com la convocatòria del 9N. Doncs bé, ni les institucions catalanes ni tampoc ningú de nosaltres ha d’arronsar-se! Sabem des de fa anys que Tribunal Constitucional actua com a tribunal polític i, doncs, que farà una sentència política, no pas jurídica. 

Per això, aquest final de setembre ens ha de trobar defensant la voluntat majoritària de la Diada –la de la gent que volem votar- per damunt de qualsevol sentència del Tribunal Constitucional. Deia Oriol Junqueras que les lleis no es van fer per prohibir la democràcia. “El dret a vot és fonamental i no pot ser limitat per una instància judicial”. L’exemple l’haurem tingut a Escòcia. És així, i no de cap altra manera. El TC no està legitimitat per prohibir cap consulta, avalada per la Llei que haurà aprovat el Parlament. Els dubtes, les vacil·lacions sorprenents o previsibles d’alguns dels nostres prohoms, han de quedar només en pura especulació, ganes d’espantar la bona gent que ens sentim compromesos en un projecte de futur. I no tindrem por, perquè cada dia som més els que compartim aquesta sensació encomanadissa d’anar a crear un estat nou i una nova societat. Lliure, rica i culta. Plural. I, decididament per a tots, també més justa.

Publicat avui a ManresaInfo