D’ençà el passat Nadal, teníem coneixement de les esquerdes que s’observaven en una volta de la façana sud de la Seu. Darrerament, però, el problema s’ha manifestat més greu del que semblava i ha posat sobre la taula la necessitat d’un estudi en profunditat de l’estat de la basílica així com la d’obtenir uns recursos econòmics que en garanteixin l’estat de conservació. Hom ha parlat d’una xifra important –més de 600 milions!- i ja s’han endegat acaptes populars o la recerca de possibles patrocinadors.
I, tanmateix, correm el risc que el tema econòmic ens distregui de l’objectiu final: la Seu necessita d’un estudi arquitectònic però, també i al mateix temps, d’un projecte de difusió que posi a l’abast del visitant tots els seus atractius. En definitiva, i no és el primer cop que en parlo, la Seu necessita d’un pla director que en contempli el manteniment però també els objectius culturals i turístics que l’edifici permet. Un projecte global que repensi les visites, el museu o, senzillament, l’accés al campanar. És clar que això incrementa més el pressupost però, més enllà que n’afavoreix decididament la difusió, un pla director facilita trobar patrocinadors i obté més suport entre les administracions.
Al capdavall, sóc dels que pensa que la Seu és de tots els manresans i manresanes, i que, paral·lelament a la seva tasca pastoral, de parròquia, la Seu és també un monument que ens identifica, un senyal d’identitat. Per això em sembla bé que sigui una campanya popular la que –com d’altres d’anteriors- comenci per assumir les necessitats més immediates. Però, ras i curt, els deu mililons que avui li convenen a la Seu per resoldre el problema del nervi i l’esquerda són només la punta de l’iceberg. I ens obliga a tots -el Bisbat, l’Ajuntament i la Generalitat o institucions que tan sovint s’hi han mostrat generoses com Caixa de Manresa- a fer l’esforç d’unir voluntats…. I recursos.
No ho dic baldament: ho he expressat als Amics de la Seu, a les seves reunions com a representant municipal, i també a la darrera assemblea de socis. Em penso que cal fer el pas cap a un conveni al llarg termini –i el signat ben recentment de Montserrat ens en dóna exemple-. Un compromís sostingut de vint-i-cinc anys en aportacions constants que permetin elaborar aquest pla director que esmentava i posar la Seu al dia.
Sé que és difícil. Els interiors de la Seu són –si m’ho permeteu- un xic complexos i amb molts interlocutors. Però els Amics de la Seu hi poden fer un paper de punt de trobada important, recollint moltes de les veus interessades. Treballant d’acord amb el Bisbat i la seva comissió d’art. Treballant amb la parròquia, amb els canonges, amb la Capella de música. Treballant amb les administracions civils. En fi, la seva nova condició d’entitat d’interès públic encara millora més les perspectives. Però cal que tinguem decisió en els objectius si volem trobar generositat. No hi valen més ajornaments: convé fer el següent pas si volem deixar la Seu com a testimoni per a les següents generacions. La tardor, que tanta serenitat imposa als ànims, estic convençut que ens hi ha d’ajudar.
Ramon Fontdevila i Subirana
Regidor de Cultura
No ho dic baldament: ho he expressat als Amics de la Seu, a les seves reunions com a representant municipal, i també a la darrera assemblea de socis. Em penso que cal fer el pas cap a un conveni al llarg termini –i el signat ben recentment de Montserrat ens en dóna exemple-. Un compromís sostingut de vint-i-cinc anys en aportacions constants que permetin elaborar aquest pla director que esmentava i posar la Seu al dia.
Sé que és difícil. Els interiors de la Seu són –si m’ho permeteu- un xic complexos i amb molts interlocutors. Però els Amics de la Seu hi poden fer un paper de punt de trobada important, recollint moltes de les veus interessades. Treballant d’acord amb el Bisbat i la seva comissió d’art. Treballant amb la parròquia, amb els canonges, amb la Capella de música. Treballant amb les administracions civils. En fi, la seva nova condició d’entitat d’interès públic encara millora més les perspectives. Però cal que tinguem decisió en els objectius si volem trobar generositat. No hi valen més ajornaments: convé fer el següent pas si volem deixar la Seu com a testimoni per a les següents generacions. La tardor, que tanta serenitat imposa als ànims, estic convençut que ens hi ha d’ajudar.
Ramon Fontdevila i Subirana
Regidor de Cultura
(On va sortir publicat?) (La foto, de Salvador Redó per Regió7, és més tardana, del mes de desembre de 1999, en una visita del bisbe Josep Maria Guix. L'alcalde Valls no tenia mai problemes per delegar-me en els temes de la santa mare Església!)
