dilluns, 25 de juny del 2018

Viatge al Marroc amb ASCT

Avui hi ha hagut lliurament de notes a l'Institut. I amb tot, les meves classes d'Animació Sociocultural havien acabat fa dies. Per ser exactes des del divendres 24 de maig, quan vam embarcar-nos amb una vintena d’alumnes de 1r i 2n en un viatge a Marroc. Un itinerari de nou dies que ens descobrí el sud del país, des de Marràkeix i fins a Erfoud, Rissani i les dunes de Erg Chebbi, vam conèixer paisatges absolutament desèrtics i oasis d’aigües sorprenents. Kashbes cinematogràfiques. Mines de sal primitivíssimes. O escoles minimalistes, el record de les quals ens acompanyarà sempre més. De tot en vam fer matèria, i molt especialment dels aprenentatges que vam fer amb en Pep Quintana, un guia imprescindible per descobrir el Marroc combinant coneixement i animació. I, tanmateix, aquesta edició ha tingut un parell de singularitats. D’una banda, vam trobar el país celebrant el dejuni anual del Ramadà, cosa que va fer més intensa la descoberta de les tradicions musulmanes —nosaltres mateixos ens vam animar a fer-ne un dia!. De l’altra, la presència entre els participants de companyes amb coneixements de la llengua bereber o àrab, que encara va facilitar millor l’entesa i la descoberta. Tot plegat, un viatge rodó, carregat d’entusiasme i descobertes. Inoblidable! 

divendres, 15 de juny del 2018

Qui no coneix en Rutxo?

El Pou de la gallina d'aquest mes de juny és un número rodó, dels que s'aprofiten d'un cap a l'altre. L'entrevista a sor Pilar Lumbreras o el tema del mes, que posa color al nucli antic de Manresa, en serien les perles més preuades. Però a Cul del Pou, en Roger Puig, Rutxo, il·lumina un final èpic, arrodonit amb la il·lustració de Maria Picassó: música per a la revolta! Perquè la realitat es transforma dia a dia.

Roger Puig, Rutxo
Activista musical


Aquest mateix mes de juny farà els trenta anys però, tot i la joventut, qui no coneix en Rutxo? Roger Puig i Catalan, nascut a Santa Maria d’Oló. A casa ja li van encomanar la passió per la cultura –i la cultura és popular: bastoner d’ençà la primera volada i percussionista als geganters més tard. Però a l’institut no passà mai per un estudiant exemplar. Sempre amb una pilota als peus o somiant un parell de baquetes. A tretze anys no era clar si seria futbolista o bateria, però ja venia a entrenar amb el Manresa i a fer instrument i combos a l’Esclat. Els estudis obligatoris van esperar: d’altres inquietuds passaven per davant i abans dels quinze anys crea la primera banda musical del poble, de regust basc i esmolada crítica social: Kontratak. No va durar pas gaire però el solc estava obert. Després vingué Brot –i això ja és una trajectòria de dotze anys, gairebé fins ahir es podria dir. Acaba l’ensenyament obligatori a l’escola d’adults de Manresa, i compagina futbol i solfeig, en un dinamisme sincopat fins a l’accident de moto, així, per antonomàsia. Un accident greu que ben just no se li emporta una cama! La recuperació serà llarga i en Rutxo pren decisions: deixa el futbol, deixa les motos i es proposa fer coses en ferm. Es treu un curs d’assistència sanitària i el carnet de conduir arriba de costat a l’accés a un cicle formatiu de grau superior, el de Tècnic en Producció d’audiovisuals i espectacles, a l’EMAV de Barcelona. S’hi tira de cap mentre es guanya les garrofes com a vetllador, fent monitoratges de menjador o casals esportius. Per acabar els estudis, fa les pràctiques a Propaganda pel fet-Stroika. I en Rutxo amunt i avall, toca i fa tocar. Organitza concerts. Coneix gent. Col·labora amb gravacions, videoclips, discogràfiques independents, cooperatives i col·lectius polítics. Fins i tot el 2015, gestiona l'associació cultural La Figuera d’Artés. Instal·lat a Manresa, es vincula a l’Ateneu la Sèquia, punxa música com a DJ Rutxo, col·labora amb la Festa Major Alternativa i, amb més companys, s’empesca una altra banda: S’temple bar, d’aires folks irlandesos. De tot això ja fa set anys. El Rutxo avui combina música, comunicació, management com a freelance i discurs social. El recordeu amb el cap entre unes orelles anellades? Un no parar que fa extensiu a tots els àmbits de la vida: “”Les coses es canvien des de la quotidianitat!”. Per això quan algú li va demanar de fer classes de bateria va dir que sí també. I en fa amb tota mena de nanos i no tant nanos. Al Pont de Vilomara o al Guillem Catà, a Manresa, a Oló mateix. També de voluntari a Ampans fent suports o acompanyament familiar. Partidari de l’acció directa, i amb fonaments de l’esquerra antifeixista, és un entusiasta obert a totes les causes. I quan vol més canya, encara li queden els Doy Tolls!, una particular banda tribut al punk-rock. Perquè el Rutxo ha fet de la música el seu mitjà d’expressió i transformació social. I ho dóna tot per avançar a l’escenari, a l’escola o a peu de carrer.