Ahir vaig poder ser a la commemoració dels 80 anys d'Esquerra Republicana de Catalunya que féiem a Manresa per tot el Bages. Va ser un acte emotiu, des del vídeo del principi fins al discurs brillant i singular de l'eurodiputat Oriol Junqueres, quan ens advertia que no n'hi havia prou amb la ideologia. quan ens reclamava emoció, sentiments i valors. Va citar Petrarca, Newton i fins i tot la seva àvia de Castellbell i el Vilar: "Si hem aconseguit veure-hi més enllà és perquè ens hem enfilat a espatlles de gegants". Però em penso que, sobretot, l'Oriol Junqueres va connectar i arrodonir el discurs que acabava de llançar en Pere Culell, el candidat que Esquerra proposa aquestes municipals per fer d'alcalde de Manresa. Presentant un projecte obert i integrador, amb una candidatura renovada que té un terç d'independents i que mai havia estat tan ben preparada per governar tots els àmbits de la ciutat. I fer-ho en temps de crisi, amb austeritat, però també amb imaginació i entusiasme. Tot això es palpava ahir el vespre al teatre Kursaal, i a la sortida hi havia complicitat en moltes mirades, el desig de fer un pas més a Manresa.
Perquè aquella dicotomia habitual a la nostra ciutat des de 1979 s’esquerda definitivament. Ni socialistes ni tampoc convergents entren en aquesta campanya amb capacitat d’il·lusionar. No n'hi ha prou amb apel·lar a l’experiència o a l’eficàcia sinó és que volem començar amb una renúncia ideològica que redueix el nostre ajuntament tot just a una gestoria!. Però em penso que encara hi ha més. Perquè al costat del projecte ideològic hi conviuen també d’altres factors tan bàsics com les trajectòries personals, el seu compromís ètic, la generositat, l'empatia o el rigor intel·lectual. En paraules de Junqueres, "emocions, sentiments i valors". Tot això, i l’esforç sincer per entendre i implicar-se en la realitat, són fonamentals a l’hora de construir un projecte polític que es vulgui ampli i sòlid, capaç de tornar a fer avançar la ciutat.
I és que fa dies que penso que Manresa necessita una altra sacsejada, un nou horitzó. I un nou lideratge, sense apriorismes: algú que hi aboqui el temps i la intel·ligència, una manera de fer contrastada. I fins i tot despresa: no és pas gaire corrent que persones amb la vida ben resolta i fins un reconeixement social s’arrisquin a rebre les guitzes que la política comporta... Per tot plegat també sóc dels que creu que en Pere Culell és un molt bon candidat. Ara direu, "és el que proposa Esquerra, què ens has de dir!". Però és que estic segur que en Pere Culell no vol ser només el candidat “dels d’Esquerra”. Ni respon al perfil del militant que, pacient, veu com li arriba l’hora d’encapçalar una candidatura. No: en Pere Culell ha fet de la política un altre episodi de la seva actitud de servei i ens ha calgut anar-lo a buscar i convèncer-lo, i això sol ja desperta confiança. I Manresa, si alguna cosa necessita ara mateix, és confiança. En ella mateixa. I en la gent que vulgui ser a primera línia.
I és que, al capdavall, tots aquells que defensem un programa polític, des dels militants i simpatitzants fins als càrrecs públics, hauríem d’entendre que no som només gestors de problemes i pressupostos, sinó també generadors de complicitats, d’emocions i fins de sentiments. És per això que al costat dels que s’anuncien “amb experiència” o “amb eficàcia” me'n vaig anar a dormir pensant que és molt més interessant els que batallen “amb il·lusió”. I és que, de debò, Manresa es mereix que en Pere Culell sigui el proper alcalde, que sigui ell qui encapçali un renovat ajuntament...
(Una persona dialogant, oberta a tothom i defensora dels més genuïns valors republicans: http://www.pereculell.cat )