dijous, 10 de març de 2011

Encara Armènia

Ahir la Comissió d’Afers Exteriors del Congrés espanyol va tombar la moció d’Esquerra que pretenia reconèixer el genocidi armeni per part de Turquia –aleshores l’imperi Otomà- a primers del segle XX.  La moció, que només va tenir els vots favorables d’Esquerra i PNB, hi arribava amb dos precedents, als Parlaments català i balear que l’any passat, ja n’havien aprovat dues en termes prou semblants. Per no deixar el fet en un senzill recordatori, la moció instava a Turquia a assumir el genocidi com un gest de concòrdia envers Armènia, i fins animava a la UE que adoptés un paper de mediador per tal de superar definitivament aquell succés.

El diputat Joan Tardà ha lamentat que el PP i sobretot el PSOE tombessin la moció, sense ni tan sols presentar esmenes o text alternatiu. I l’argumentari socialista m’ha recordat la cantarella que sovint ens recepten als catalans: “els problemes d’Armènia avui són uns altres”. Ara pla, és clar que els seus maldecaps són els de la pura i dura subsistència quotidiana. Però si la comunitat internacional se’n desentén, Armènia no se’n sortirà mai. Per petita i diferent, víctima continuada dels seus grans veïns.

Al capdavall, del resultat d’ahir allò que no m’esperava era el vot contrari dels diputats de CiU, oimés quan va ser CiU qui va encapçalar la moció al  Parlament de Catalunya. De l’espanyolisme ranci ja fa temps que ho dono tot per perdut. Però dels diputats convergents n’esperava un bri de coherència. Ni en aquest cas!  Ho he trobat francament lamentable...

(L'Ararat, un volcà de 5165 m. és el principal símbol d'Armènia malgrat que ara es trobi en territori turc. La foto, de l'estiu passat, mostra la frontera entre els dos països tancada militarment) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada