dijous, 24 de març de 2011

Absència de Ton Cabra

Dimarts va fer vuit anys que vam enterrar el Ton Cabra, a Calders. Un home compromès amb el país, amb el seu poble o amb la seva família. Amb els amics. I sempre i a tot arreu amb aquella estimació sincera que el feien proper:  ell, que fou alcalde de Calders o president comarcal d’Esquerra, el pare o el company, el mestre d'autoescola, l'amic, aquell lluitador per les llibertats... tot això va passar i ens en quedà l’absència.

I malgrat el pas de tot aquest temps, encara hi ha qui hi pensa, encara hi pensem sovint: ara en una reunió, ara en un sopar, quantes vegades no m'he trobat descartant el primer impuls per rumiar com s'ho miraria el Ton?  Segur que matisaria més, segur que seria més planer, segur que seria més discret.... En acabat s'escola un altre hivern i es bada la primavera: els anys passen tan depressa!. 22 de març, el cap em torna al cementiri de Calders, camí avall, a la gentada i al silenci que trencava la grava sota els peus. I un any i un altre, després, hem tornat tots a la feina. Cadascú al seu lloc, disciplinadament, fidelment, potser un punt més sorruts. Però a mi m'agrada fer-ho amb aquestes -poques- absències que encara noto a la vora i que m'ajuden a avançar. Perquè el Ton, estimava tant aquest país i estimava tant les persones que encara avui el sentim amb nosaltres.

(La foto és del llibre El nord en la mirada, Homenatge a Ton Cabra i Vilalta, un volum preciós coordinat per la Conxita C. que l'any 2007 testimoniava tot l'esforç i les esperances d'un company malaguanyat).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada