dijous, 3 de març de 2011

Una veritable exposició nacional

El món agrari a les terres de parla catalana és un projecte impulsat ara farà més de dos anys des de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner. Ahir al vespre tot just en vam poder veure uns primers resultats amb l’exposició que s’inaugurava als jardins del Palau Robert de Barcelona i que hi romandrà oberta fins el 30 de març. Cal dir, però, que l’exposició és només un vessant del projecte i que, en paral·lel s’està confeccionant un magnífic banc d’imatges que avui ja supera les 4000 i que, així que l’exposició circuli, cal preveure que es multiplicarà. Sigui com sigui, la xarxa de centres d’estudis estesa arreu dels Països Catalans només aquest any ja ha aconseguit programar una itinerància de l’exposició  per Móra la Nova, Canillo, la Seu d'Urgell, Palma de Mallorca, Maó, Eivissa, Prada de Conflent, Elna, Lleida, l'Espluga de Francolí, Sabadell.… i hi ha cua pels propers anys!

I tot i la modèstia de recursos amb què es presenta, m’atreveixo ja a vaticinar que l’exposició serà un èxit allà on vagi. I això, sobretot, perquè aquest és un projecte que amb la voluntat de facilitar un coneixement històric del sector agrari des de finals del segle XIX fins ara, no ha parat d’aconseguir complicitats: la participació de la Fundació del Món Rural, i els patrocinis d’Unnim, el Museu de la vida rural, la fundació Mútua Catalana. I les quatre diputacions del Principat, el consell insular de Menorca o l’Institut d’Estudis Catalans.

Al capdavall  El món agrari a les terres de parla catalana “està encaminada a facilitar informació a la societat sobre un sector que ha estat estratègic i que històricament ha ocupat una gran part de la població”. Hi batega l’elogi però no pas el sentimentalisme tou per aquells que potser foren els nostres avantpassats. I és que el projecte revisa la història i els canvis d’aquest món, però sobretot en defensa la seva condició d'estratègic també en el futur. Per l’ordenació i manteniment del territori, per la producció d’aliments de proximitat i de qualitat, pel valor econòmic i d’ocupació laboral que significa, des de les Illes a les terres de l’Ebre. Al País Valencià o la Catalunya nord. Amb blat, olives, figues o arròs. Arreu i per tot.

Sigui com sigui, aquests primers resultats han de continuar creixent. Amb tot el material fins seria pensable un llibre magnífic. Però, especialment, cal consignar la tasca que dinamitzen en Josep Santesmases al capdavant de la CCEPC (una molt bona xarxa de 114 centres i instituts d’estudis locals i comarcals) i la Maria Carme Jiménez com a directora de l’Institut Ramon Muntaner. Amb ells i tota la junta: multiplicant el valor dels recursos que obtenen i sumant coneixement fins a l’últim racó del país. Sense revolts: fent una tasca d'un veritable sentit nacional.

(A la foto, de l'estiu de 1947, batent el blat a la masia del Puig, de Castellbell i el Vilar, al Bages)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada