El Museu (també) es belluga
Amb la incorporació d'aquest "Quadern Central" a Dovella, el Museu Comarcal de Manresa disposa d'una primera eina de difusió de la seva activitat, més enllà del que ha estat fins ara la publicitat de les exposicions que regularment acull. De fet, al Museu, hi ha prou activitat com per plantejar-se un vehicle de comunicació estable entre totes aquelles persones que hi puguin estar interessades.
I és que el Museu és viu. I es belluga. Guanya espais (nova sala sobre el claustre), és objecte d'estudi (encàrrec del Pla Director) ordena continguts (nou dipòsit d'arqueologia) i forma part d'un conjunt —l'antic col·legi de Sant Ignasi, amb l'Arxiu- que té símptomes evidents de recuperació. I això no és tot: considerant només l'aspecte del públic, ja podríem celebrar el creixement viscut els dos darrers anys. De 1994 a 1996 hem aconseguit doblar el número de visitants fins a superar els 5000!.
Tots aquests fets, però, són més propis d'una memòria anyal que d'altra cosa. Allò que és veritablement interessant —allò que explica la necessitat d'aquest "Quadern"— és, precisament, constatar i donar a conèixer totes aquelles activitats que en són la seva vida —moviment de peces, restauracions, exposicions, incorporació de nous fons artístics, actualitat d'altres museus... tot allò que ens diu que el Museu de la ciutat no és un element estàtic. El nostre Museu, centenari i tot, és alguna cosa més que un dipòsit pel qual ens van fer desfilar amb l'escola quan érem petits. No. El Museu és un equipament dinàmic, actiu. I té la voluntat de ser cada dia més una eina de dinamització i reflexió cultural.
Per això cal valorar encara més la publicació d'aquest "Quadern". Perquè és fruit de l’entusiasme dels responsables del Museu. Prou en coneixen les mancances —d'espai, de recursos humans i financers. També pateixen la política secularment indefinida de totes les administracions en matèria museística. I malgrat tot, treballen de valent per cada exposició. Per cada activitat escolar. Per tal de rendibilitzar al màxim tota la riquesa que guarden, cataloguen i conserven.
Al capdavall, doncs, el Museu es belluga perquè és viu. Cal saber-ho i dir-ho. Només així renovarem l’interès que un equipament com aquest pot tenir per als ciutadans. No un monument al passat sinó una eina d'avui per a la democratització cultural —tal com ho és un teatre o una biblioteca. Una eina de coneixement oberta a tothom. Perquè ens cal més gent que conegui el Museu i la seva activitat. Més gent que el visqui i l'estimi com s'estima la pròpia història. Només així aconseguirem que, poc a poc, el Museu defineixi el seu futur, aconsegueixi més recursos o s'especialitzi. Només així aconseguirem que, cada dia, es bellugui més i millor.
Aquest "Quadern", sens dubte, hi col·laborarà.
Ramon Fontdevila i Subirana
Regidor de Cultura
La foto és del novembre de 1999, i ens la va fer la periodista Montse Ayala, amb el Francesc Vilà i —amagada— la Maria Camp. No en tinc pas cap més! A finals del segle passat la fotografia digital tot just despertava...
