… però ningú va dir que ho fos. I a canvi, quin horitzó al davant! Si dilluns els discursos van ser importants -escoltar la nova presidenta del Parlament apel·lar a la sobirania popular i la futura República Catalana- consignem que des d'ahir dimarts hem entrat en un nivell de joc diferent. I sense marxa enrera. Perquè de paraules i presidents del Parlament amb trajectòria independentista -Barrera, Benach- prou que n'havíem tingut. Però assistir, aquest dimarts, a l'acord entre Junts pel Sí i la CUP pel procés de desconnexió és entrar a la dimensió desconeguda, és sentir que ara hi anem de debò, i percebre que tots els esforços han tingut sentit. I que en caldran més!
Perquè estem fent passos històrics, valents i trencadors. El nostre Parlament manifesta que ja no se supeditarà a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol, "en particular del Tribunal Constitucional, a qui considera deslegitimat i sense competència". És un primer pas, sí, però d'un abast incalculable. Per això aquest dimecres em llevo amb el mateix optimisme del 27 de setembre, a la nit, i faig que tots els meus comentaris i gestos vagin d'acord amb l'objectiu primer: no podem si no avançar. I continuar sumant acords. Amb imaginació i amb generositat. Per fer possible el final que havíem somiat i perseguit. I que posa sobre el calendari dates pel trencament.
Vam dir divuit mesos a tot estirar. O molt menys encara. Compto que sabrem ser mereixedors de la llibertat que ara ens atorguem.
TEXT DE LA DECLARACIÓ.
El Parlament de Catalunya:
PRIMER.- Constata que el mandat democràtic obtingut a les passades eleccions del 27 de setembre del 2015 es basa en una majoria d’escons de les forces parlamentàries amb l’objectiu que Catalunya esdevingui un estat independent i amb una àmplia majoria sobiranista en vots i escons que aposta per l’obertura d’un procés constituent no subordinat.
SEGON.- Declara solemnement l’inici del procés de creació de l’estat català independent en forma de república.
TERCER.- Proclama l’obertura d’un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana.
QUART.- Insta el futur govern a adoptar les mesures necessàries per fer efectives aquestes declaracions.
CINQUÈ.- Considera pertinent iniciar en el termini màxim de trenta dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d’hisenda pública.
SISÈ.- Com a dipositari de la sobirania i expressió del poder constituent, reitera que aquest Parlament i el procés de desconnexió democràtica no se supeditaran a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, a qui considera deslegitimat i sense competència arran de la sentència de juny del 2010 sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya votat prèviament pel poble en referèndum, entre d’altres.
SETÈ- Adoptarà les mesures necessàries per obrir aquest procés de desconnexió democràtica, massiva, sostinguda i pacífica amb l’Estat espanyol de tal manera que permeti l’empoderament de la ciutadania a tots els nivells i en base a una participació oberta, activa i integradora.
VUITÈ.- Insta el futur govern a complir exclusivament aquelles normes o mandats emanats d’aquesta Cambra, legítima i democràtica, a fi de blindar els drets fonamentals que puguin estar afectats per decisions de les institucions de l’Estat espanyol.
NOVÈ.- Declara la voluntat d’inici de negociacions per tal de fer efectiu el mandat democràtic de creació d’una estat català independent en forma de República i, així mateix, ho posa en coneixement de l’Estat espanyol, de la Unió Europea i del conjunt de la comunitat internacional.
dimecres, 28 d’octubre del 2015
divendres, 23 d’octubre del 2015
Folch i Torres, cinc anys de Pastorets
Avui repartirem entre la canalla dels cursos d'ESO els llibrets d'assaig dels Pastorets. No, no són exactament els Pastorets d'en Folch i Torres que aquest darrer cap de setmana van celebrar, a Barcelona, l’acte d’obertura de la celebració dels 100 anys. Són -i passeu-nos la gosadia- la versió que fa cinc anys en fem a l'Institut Guillem Catà, de Manresa: 50% de Folch i Torres, 25% de nadales populars, 20% de Sagarra, Raspall i Martí i Pol i, finalment, 5% de ximpleries de la casa. Barrejat -no sacsejat- i servit en sis sessions per als avis del barri, escoles de primària i, tu diràs, els propis companys del centre.
En fi, que ja en tenim nou, de pecats capítals, i tres arcàngels que apareixen rollo Scala, amb capa blava i espases de llautó. Sagarra té al nostre centre un estol de criatures amb el Poema de memòria i capacitat d'emocionar, encara que masteguin tatxes -tot just un 11% de catalanoparlants! I alguns anys, amb Papasseit o fins Guerau de Liost, m'han estovat com qui més. La professora de música -la loca de Rosa Maria Ortega- s'hi abocarà fins la desmesura, i també l'Alícia Puertas, de teatre, i a la fi aquest desembre no hi haurà sinó Pastorets i Pastorets. Amb músics, amb cor, amb big band i orquestra de flautes, amb més de vint actors i una dotzena de rapsodes. Amb vint perruqueres i esteticiens de cicles formatius. Amb els de plàstica i fusteria... I tot això començarà avui que repartirem els llibrets d'assaig! El mateix de cada any, direu. Però cada any diferent: no conec un Nadal més autèntic.
El cas és que si els Pastorets mereixen reconeixement i honor, no és només per aquests primers cent anys, incombustibles, sinó per tota la capacitat que conserven de refer-se i reinventar-se, en tant que tradició viva. No tinc memòria d'un Nadal sense: jo mateix vaig fer els Pastorets de petit, a la parròquia, i després els vaig viure de gran a l'associació de veïns. N'he vist dotzenes de versions i sempre i a tot arreu m'ha meravellat la seva capacitat de mudar o d'enriquir -a vegades, si sóc franc, d'espatllar i tot!- aquesta tradició tan viva. I amb una llibertat que depassa la de l'autor: pura cultura popular.
En acabat, els nostres Lluquet i Rovelló són dos nanos que fan campana, la mare de Déu no hi surt i les dimonietes a ritme de hip-hop són un moment àlgid de l'infern que des del segon any ja s'espera. Com s'esperen pels papers els solistes i els rapsodes, des que al pati ja refresca: "podré hacer de dimonieta?". I abans no els diries que ja el fan tot l'any, el paper de dimonieta, insisteixen: "pero de las que dicen los pecats capitals, eh?" perquè tots volem el nostre minut -o trenta segons- de glòria.
En fi, que ja en tenim nou, de pecats capítals, i tres arcàngels que apareixen rollo Scala, amb capa blava i espases de llautó. Sagarra té al nostre centre un estol de criatures amb el Poema de memòria i capacitat d'emocionar, encara que masteguin tatxes -tot just un 11% de catalanoparlants! I alguns anys, amb Papasseit o fins Guerau de Liost, m'han estovat com qui més. La professora de música -la loca de Rosa Maria Ortega- s'hi abocarà fins la desmesura, i també l'Alícia Puertas, de teatre, i a la fi aquest desembre no hi haurà sinó Pastorets i Pastorets. Amb músics, amb cor, amb big band i orquestra de flautes, amb més de vint actors i una dotzena de rapsodes. Amb vint perruqueres i esteticiens de cicles formatius. Amb els de plàstica i fusteria... I tot això començarà avui que repartirem els llibrets d'assaig! El mateix de cada any, direu. Però cada any diferent: no conec un Nadal més autèntic.
Satanàs: Voleu dir que no m’esteu enredant? Què dieu de de la Judea i d’una meravella mundana, si vosaltres dos feu campana i mentiu més que no parleu! Doncs pel poder que jo tinc, mano que ara us adormiu i que plegats us hi esteu fins que a mi em doni la gana!
Etiquetes de comentaris:
Carpeta de retalls,
Cultura popular,
Ins Guillem Catà,
Manresa
dimarts, 20 d’octubre del 2015
Qui no coneix Toni Massegú?
A primers de mes va sortir puntualment el Pou de la gallina, on aquest octubre hi he pogut publicar el tema del mes "Un nou futur per a la Formació professional". Ha estat una col·laboració excepcional perquè, generalment, la meva participació és molt més breu i senzilla sota aquell títol que diu "Qui no coneix…". Aquesta vegada hi presento en Toni Massegú, professor de matemàtiques i director del novíssim institut de Cal Gravat. No el reconeixeu al dibuix -preciós- que li ha fet Maria Picassó? Una paràbola feta de números, país i gols.
Toni Massegú,
des de cal Gravat estant
D’acord que encara és jove, però feu memòria, que aquest també el coneixeu. I és clar que sí: parlem del professor de matemàtiques, del director de l’institut Cal Gravat. Fixeu-vos-hi, d’alçada llatina però amb crani germànic, que reforça un tallat curt de cabell, dels de raspall, tot plegat com per indicar-nos que és un home amb els peus enganxats a terra. Poca broma: en Toni Massegú i Calveras és una altra baula d’una llaaaarga família professoral abocada a les ciències i els números –o bé les arts, però aquests són els altres parents Massegú, deixem-ho per un altre dia. Hi torno: en Toni Massegú va començar als setze anys a fer classes de repàs als estius, a l’acadèmia Central, l’empresa familiar, allà al carrer Carrió. Ja n’hi havia fet el pare Toni –i l’avi Toni i fins el besavi Toni fundador, em penso que aleshores al carrer sant Miquel. Però quan en Toni va acabar Exactes, passat un altre curs a casa, va tirar per agregat d’institut, al Lacetània, de Manresa, i també al Milà i Fontanals, a Igualada. I va ser aleshores que li van proposar per engegar i dirigir el nou institut Cal Gravat, a dalt de tot de la ciutat, a tocar de Bufalvent. Ara, al cap de vuit cursos de cargoleres i divuit mesos d’obres, l’institut ha inaugurat unes instal·lacions que fan patxoca, en un moment on inaugurar centres és gairebé un miracle. En Toni Massegú hi continua fent de director i professor de matemàtiques, perquè fer classe li agrada. Convergent de credo i praxi –o no el vau veure fent campanya amb Junts pel Sí?- en Toni està convençut que a base de números i una miqueta de seny, el país té al davant un futur esplèndid. I és tant que hi creu que ja ha portat al món tres criatures –i una es diu Toni, no podria ser d’altra manera! Al capdavall, mentre fem cap a la plena sobirania, ell es consola amb el joc del Barça i baixa al camp amb una regularitat aritmètica, amb la certesa que almenys els gols de la Lliga no els pot tombar el Constitucional. Ep! Si més no, fins ara...
Toni Massegú,
des de cal Gravat estant
D’acord que encara és jove, però feu memòria, que aquest també el coneixeu. I és clar que sí: parlem del professor de matemàtiques, del director de l’institut Cal Gravat. Fixeu-vos-hi, d’alçada llatina però amb crani germànic, que reforça un tallat curt de cabell, dels de raspall, tot plegat com per indicar-nos que és un home amb els peus enganxats a terra. Poca broma: en Toni Massegú i Calveras és una altra baula d’una llaaaarga família professoral abocada a les ciències i els números –o bé les arts, però aquests són els altres parents Massegú, deixem-ho per un altre dia. Hi torno: en Toni Massegú va començar als setze anys a fer classes de repàs als estius, a l’acadèmia Central, l’empresa familiar, allà al carrer Carrió. Ja n’hi havia fet el pare Toni –i l’avi Toni i fins el besavi Toni fundador, em penso que aleshores al carrer sant Miquel. Però quan en Toni va acabar Exactes, passat un altre curs a casa, va tirar per agregat d’institut, al Lacetània, de Manresa, i també al Milà i Fontanals, a Igualada. I va ser aleshores que li van proposar per engegar i dirigir el nou institut Cal Gravat, a dalt de tot de la ciutat, a tocar de Bufalvent. Ara, al cap de vuit cursos de cargoleres i divuit mesos d’obres, l’institut ha inaugurat unes instal·lacions que fan patxoca, en un moment on inaugurar centres és gairebé un miracle. En Toni Massegú hi continua fent de director i professor de matemàtiques, perquè fer classe li agrada. Convergent de credo i praxi –o no el vau veure fent campanya amb Junts pel Sí?- en Toni està convençut que a base de números i una miqueta de seny, el país té al davant un futur esplèndid. I és tant que hi creu que ja ha portat al món tres criatures –i una es diu Toni, no podria ser d’altra manera! Al capdavall, mentre fem cap a la plena sobirania, ell es consola amb el joc del Barça i baixa al camp amb una regularitat aritmètica, amb la certesa que almenys els gols de la Lliga no els pot tombar el Constitucional. Ep! Si més no, fins ara...
diumenge, 18 d’octubre del 2015
De la Formació Professional, a El Pou de la gallina
Em penso que ja feia vint anys que no escrivia un Tema del mes per El Pou de la gallina. I no sé com em vaig deixar convèncer de fer-ne un per aquest octubre. Sobre la Formació Professional a Manresa i al Bages, aprofitant que s'estava redactant una nova llei… El cas és que vaig dir que sí, pensant que ja el faria a l'estiu i que, tot plegat, tampoc no seria tanta feina si al capdavall és el món on treballo. No cal ni dir que la realitat ha estat ben diferent -la nova llei, els canvis de responsables així com la varietat d'interlocutors, m'han suposat un bon grapat d'hores. Però m'ha fet gràcia tornar-hi, fins a sumar 25.000 caràcters i un munt de fotos encapçalades per la portada de Francesc Rubí: són els alumnes de 2n. del Cicle Formatiu de Grau Mig de "Fusteria i moble", al mateix Institut Guillem Catà, on faig classes. Fan goig, oi? El text de l'article comença així, com per donar importància a la cosa. Si us interessa, encara serà quinze dies més als quioscs!
UN NOU FUTUR PER A LA FORMACIÓ PROFESSIONAL
Ara fa vint-i-cinc anys, i només amb vuit dies de diferència, a Manresa van coincidir el naixement de la Fundació Lacetània i, també, el de l’Institut Guillem Catà, hereu directe del què havia estat l’Escola Municipal d’Arts i Oficis. Fins aleshores la formació professional, a Manresa i arreu del país, sempre havia estat sinònim d´últim recurs educatiu, clarament vinculat a la idea de fracàs escolar. Després, poc a poc, en aquest quart de segle s’ha superat aquesta visió, i avui es projecten sobre aquests estudis la seva capacitat estratègica i també de motor econòmic, tal com recull la nova “Llei de formació i qualificacions professionals” aprovada el darrer mes de juny pel Parlament de Catalunya. Un canvi profund que, malgrat tot, no acostuma a ser mai notícia. I això que, a la Catalunya Central, amb 6000 alumnes, la formació professional mou gairebé el 50% dels estudiants post-obligatoris.
UN NOU FUTUR PER A LA FORMACIÓ PROFESSIONAL
Ara fa vint-i-cinc anys, i només amb vuit dies de diferència, a Manresa van coincidir el naixement de la Fundació Lacetània i, també, el de l’Institut Guillem Catà, hereu directe del què havia estat l’Escola Municipal d’Arts i Oficis. Fins aleshores la formació professional, a Manresa i arreu del país, sempre havia estat sinònim d´últim recurs educatiu, clarament vinculat a la idea de fracàs escolar. Després, poc a poc, en aquest quart de segle s’ha superat aquesta visió, i avui es projecten sobre aquests estudis la seva capacitat estratègica i també de motor econòmic, tal com recull la nova “Llei de formació i qualificacions professionals” aprovada el darrer mes de juny pel Parlament de Catalunya. Un canvi profund que, malgrat tot, no acostuma a ser mai notícia. I això que, a la Catalunya Central, amb 6000 alumnes, la formació professional mou gairebé el 50% dels estudiants post-obligatoris.
dimecres, 14 d’octubre del 2015
Els encausats pel 9N, la nostra dignitat
Si n'han passat de coses, des del darrer 9 de novembre! Un any intens que ens ha permès arribar a aquest punt sense retorn. Només -només!- ens cal trenar uns acords que ens permetin arrodonir la gesta. Els espero serenament i optimista. Mentrestant, ens queda la paciència de respondre cívicament cada mostra de potineria que rebem: avui mateix, també a la plaça Major de Manresa, ens hem aplegat un miler de persones per defensar la nostra dignitat. Per demanar que s’arxivin les causes obertes contra l'exvicepresidenta del Govern, Joana Ortega, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i el MHP de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, com a responsables de la consulta democràtica del 9N. Quanta miopia! Judicialitzar la política, fer d'una consulta democràtica un delicte, només precipita el final. ¿O no ha entès el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que, pel mateix concepte, avui els encausats hauríem de ser tots els ciutadans que vam col·laborar i que vam anar a votar el 9N? Doncs sembla que no, que no es vol entendre la demanda popular que hi ha darrera aquest gest, de tots els gestos que hem anat sumant els darrers deu anys… Només desitjo que sigui la nostra tossuderia més gran encara. També més intel·ligent. Perquè és ara que, si juguem bé les cartes, arribem a les hores decisives.
A Manresa han presidit la concentració d'aquest vespre l'alcalde i els directors o directores d'institut que l'any passat van fer possible el 9N, i m'ha semblat que era un reconeixement necessari. Perquè aquest trajecte només s'explica des del compromís de molts i molt diversos. A la foto, els voluntaris del Guillem Catà, el 9N de l'any passat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)