Qui no coneix Toni Massegú?

A primers de mes va sortir puntualment el Pou de la gallina, on aquest octubre hi he pogut publicar el tema del mes "Un nou futur per a la Formació professional". Ha estat una col·laboració excepcional perquè, generalment, la meva participació és molt més breu i senzilla sota aquell títol que diu "Qui no coneix…". Aquesta vegada hi presento en Toni Massegú, professor de matemàtiques i director del novíssim institut de Cal Gravat. No el reconeixeu al dibuix -preciós- que li ha fet Maria Picassó? Una paràbola feta de números, país i gols.

Toni Massegú,
des de cal Gravat estant

D’acord que encara és jove, però feu memòria, que aquest també el coneixeu. I és clar que sí: parlem del professor de matemàtiques, del director de l’institut Cal Gravat. Fixeu-vos-hi, d’alçada llatina però amb crani germànic, que reforça un tallat curt de cabell, dels de raspall, tot plegat com per indicar-nos que és un home amb els peus enganxats a terra. Poca broma: en Toni Massegú i Calveras és una altra baula d’una llaaaarga família professoral abocada a les ciències i els números –o bé les arts, però aquests són els altres parents Massegú, deixem-ho per un altre dia. Hi torno: en Toni Massegú va començar als setze anys a fer classes de repàs als estius, a l’acadèmia Central, l’empresa familiar, allà al carrer Carrió. Ja n’hi havia fet el pare Toni –i l’avi Toni i fins el besavi Toni fundador, em penso que aleshores al carrer sant Miquel. Però quan en Toni va acabar Exactes, passat un altre curs a casa, va tirar per agregat d’institut, al Lacetània, de Manresa, i també al Milà i Fontanals, a Igualada. I va ser aleshores que li van proposar per engegar i dirigir el nou institut Cal Gravat, a dalt de tot de la ciutat, a tocar de Bufalvent. Ara, al cap de vuit cursos de cargoleres i divuit mesos d’obres, l’institut ha inaugurat unes instal·lacions que fan patxoca, en un moment on inaugurar centres és gairebé un miracle. En Toni Massegú hi continua fent de director i professor de matemàtiques, perquè fer classe li agrada. Convergent de credo i praxi –o no el vau veure fent campanya amb Junts pel Sí?- en Toni està convençut que a base de números i una miqueta de seny, el país té al davant un futur esplèndid. I és tant que hi creu que ja ha portat al món tres criatures –i una es diu Toni, no podria ser d’altra manera! Al capdavall, mentre fem cap a la plena sobirania, ell es consola amb el joc del Barça i baixa al camp amb una regularitat aritmètica, amb la certesa que almenys els gols de la Lliga no els pot tombar el Constitucional. Ep! Si més no, fins ara...