Si n'han passat de coses, des del darrer 9 de novembre! Un any intens que ens ha permès arribar a aquest punt sense retorn. Només -només!- ens cal trenar uns acords que ens permetin arrodonir la gesta. Els espero serenament i optimista. Mentrestant, ens queda la paciència de respondre cívicament cada mostra de potineria que rebem: avui mateix, també a la plaça Major de Manresa, ens hem aplegat un miler de persones per defensar la nostra dignitat. Per demanar que s’arxivin les causes obertes contra l'exvicepresidenta del Govern, Joana Ortega, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, i el MHP de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, com a responsables de la consulta democràtica del 9N. Quanta miopia! Judicialitzar la política, fer d'una consulta democràtica un delicte, només precipita el final. ¿O no ha entès el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que, pel mateix concepte, avui els encausats hauríem de ser tots els ciutadans que vam col·laborar i que vam anar a votar el 9N? Doncs sembla que no, que no es vol entendre la demanda popular que hi ha darrera aquest gest, de tots els gestos que hem anat sumant els darrers deu anys… Només desitjo que sigui la nostra tossuderia més gran encara. També més intel·ligent. Perquè és ara que, si juguem bé les cartes, arribem a les hores decisives.
A Manresa han presidit la concentració d'aquest vespre l'alcalde i els directors o directores d'institut que l'any passat van fer possible el 9N, i m'ha semblat que era un reconeixement necessari. Perquè aquest trajecte només s'explica des del compromís de molts i molt diversos. A la foto, els voluntaris del Guillem Catà, el 9N de l'any passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada