diumenge, 23 d’abril del 2017

Qui no coneix Fina Farrés?

El Pou de la gallina del mes d'abril és un Pou de curta durada: quan arriba sant Jordi ja n'hi ha un de nou. Per això, abans no se'n perdi la memòria, recullo el "Qui no coneix..." que vam dedicar a Josefina Farrés i Arderiu. De fet, la Fina venia de recollir el premi Maria Casajuana, que és un guardó que cada any, des de 2002, premia una manresana que s'hagi significat per la lluita, l'esforç o la constància en la vida laboral i social del nostre país. En fi, que enguany el premi va anar a parar a la Fina Farrés, i em va semblar que el perfil donava per aquest "Qui no coneix...." i per molt més. I que seria bo que, aquests reconeixements, tinguessin la millor difusió possible, per allò que tenen de testimoni. El dibuix, tintinesc i preciós com cada més, és de la Maria Picassó. El text és aquest:

Fina Farrés
Només puc viure bé si l'altre viu bé 

Segur que la teniu vista! I no tant pels 33 anys que ha treballat rere un taulell de banca al carrer Guimerà sinó perquè aquesta dona és una veritable activista. Josefina Farrés i Arderiu –filla del 54- és mare de tres fills, i àvia d'un parell de néts, que el passat 8 de març va rebre el premi Maria Casajuana. Un reconeixement a la seva trajectòria que començà de ben jove al barri de la Sagrada Família, a l’Agrupament Escolta Antoni Gaudí, on hi va fer de cap -i de cap d'agrupament, i de cap de demarcació i fins de formadora de caps, que ja es veia que no s’hi posava per poc. La recordeu, amb aquella veu un punt trencada? Que no us confongui el trémolo: la Fina ja era una dona d’empenta, i una dona de fe -d'una fe que es vol transformadora. I és que la Fina participava també al Moviment d’Estudiants Universitaris Cristians (MUEC) i als cursets d’Ultreia, i va sentir parlar de Pere Casaldàliga, a qui aniria a conèixer personalment quan va venir a Roma. D’aquella llavor en va néixer l’Associació d’amics d’en Pere Casaldàliga. Ha estat fins a sis vegades al Brasil, captivada per la pràctica del bisbe de Sâo Félix, a l’Araguaia! "És un altre tipus d'església, al costat del poble". Amb aquest bagatge, quan el 1994 esclatà el conflicte a l’Africa dels Grans Llacs, es va mobilitzar amb altres manresans. Així va néixer l’associació Inshuti, amb l’objectiu de denunciar aquell daltabaix, que el 1997 s’emportaria Flors Sirera. I la denúncia no és només de les guerres o la pobresa, sinó de les seves causes: la cursa armamentista, l’explotació dels recursos miners, les multinacionals i el preu del coltan... I coneix la vulneració dels drets humans a Ruanda o a Tanzània, on visita els camps de refugiats. Allà, com aquí, la causa dels conflictes són les desigualtats, i potser no n’hi ha prou amb grans acaptes o maratons de solidaritat. Per això la Fina també fa classes d’alfabetització a dones, a Càritas, i participa al Consell Municipal de Solidaritat i d’interculturalitat, i amb Justícia i Pau, al CP Lledoners. I es manté convençuda que tots tenim coses per aportar.

divendres, 7 d’abril del 2017

14 d'abril: una pasqua molt republicana

No tinc memòria de cap altre divendres de Pasqua coincidint amb el 14 d'abril. De manera que, n'estic segur, enguany les Caramelles tindran un altre regust. De més primavera, de més llibertat. Pels que vam créixer a l'ombra de l'Evangeli postconciliar sabem què vol dir deixar enrera la Qaresma i, ara sí, assumir la llibertat. I doncs si diu que Déu ens va fer lliures, no ens ho deixarà ser l'article 155 de l'espanyolíssima constitució? Quaresma i Pasqua i, en acabat, laica commemoració d'aquell 14 d'abril de 1931. A Manresa serà el dimecres 19, amb programa doble, que no ens hi posem per poc: a dos quarts de vuit del vespre, i a la sala d'actes de la FUB2, ens acompanyarà la consellera Dolors Bassa, de Treball, Afers Socials i Famílies, per parlar de República Catalana: La gran oportunitat per al canvi social. En acabar, aquell mateix vespre farem el Sopar de la República d'ERC Bages, a l'Oller del Mas, amb Joan Tardà com a convidat especial. Cal deixar escrit que estem absolutament mobilitzats? I que ens cal ser més colla, i que ens cal un altre esforç -i fins aquella punta de confiança que distingeix els equips dels grups i grupets. Abril de 2017: ens en recordarem, i la farem grossa, com ho ha de ser aquesta primavera. Mirant sempre més enllà del dit: a l'ombra de la lluna. Que per això és Pasqua, és clar! I que per això lluitem.


Reunió ampliada de l'executiva d'ERC Manresa. Aquí les misses es fan cada dimecres, de 7 a 9. Si algú es vol afegir al sopar del dimecres 19 d'abril, això sí, ha de portar 20 eur. i apuntar-se al 93 872 63 52!