divendres, 28 de gener del 2011

Setze anys després


El proper mes de maig farà setze anys que vaig deixar la secundària per incorporar-me al govern de l'ajuntament de Manresa. Em presentava a les eleccions com a independent encapçalant la candidatura d'ERC i mai m'hagués cregut que acabaria fent de regidor i primer tinent d'alcalde. Una cosa va dur l'altra i fins ahir, que el DOGC publicava el meu cessament al CPCPTC. Ha estat bé, tot plegat i, sobretot, m'ha semblat profitós personalment. Aprens coses, coneixes un munt gent i aboques el teu temps i passió en projectes d'una proximitat absoluta -a Manresa- o d'altres per tot el país. És clar que al darrera hi ha una proposta -progressista, transformadora socialment i nacional. Som els de l'embornal i la independència, i una cosa no va si no va l'altra. I proves de ser-hi fidel. Diré, doncs, que al capdavall m'ha fet gràcia que el President Pujol s'apunti a la independència: val més tard que mai. La gestió política, la de la quotidianeïtat, no hauria de dissoldre els objectius primers. Altrament, a qui li fa goig picar pedra? A mi m'agrada pensar que piquem pedra, sí, però que estem construint alguna cosa...

dimecres, 26 de gener del 2011

Sense el paraigües...


Primera prova de blog propi, lliure, i sense el paraigües del govern. El vell "tomba que gira" s'ha quedat al Departament de Cultura i no sé pas què durarà... Farà gaire fred a la intempèrie del CPCPTC per als que no som prou destres en informàtica? Si més no, ho provo. Que és com dir que ho torno a provar...

dilluns, 24 de gener del 2011

Tombo, giro i... m'acomiado

Divendres m’ho va comunicar el nou secretari general del Departament: és l’hora del relleu. Han estat quatre anys treballant al capdavant de Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, el CPCPTC. Quatre anys intensos, que m’han permès viure una experiència extraordinària. La foto, feta fa temps per en Quico Sala, m’agrada per això: al despatx, quantes hores i quants maldecaps! I amb tot me’n vaig content per tot el que he après, per tota la gent que he conegut, per tot allò que hem pogut fer plegats…
Per això ara vull agrair la confiança que en tot aquest temps m’ha semblat rebre. Començant per la que em va fer l’HC Joan Manuel Tresserras un llunyà novembre de 2006. Des d’aleshores, si n’han passades, de coses! I és que aquests darrers dies al CPCPTC són plens de records. M’emporto un grapat de vivències compartides, amb persones, amb entitats, en festes i reunions, en tots de trajectes arreu del país… Un veritable “tomba que gira”, a la manera de la cançó d’en Sisa. Coincidint amb gent compromesa en un objectiu comú: aconseguir una cultura popular catalana oberta, viva, creativa. I útil. Al servei de la comunitat.

Al capdavall, doncs, retinc la col·laboració decidida de l’equip del CPCPTC, la del Consell de Cultura Popular i Tradicional, la Comissió del Patrimoni Etnològic, la de la Fundació Mediterrània, l’Aula de Música Tradicional i Popular, l’IRMU, l’Observatori del patrimoni etnològic… Arreu hi he compartit esforços i esperances. També errors, és clar: disculpeu-me, doncs, per tots aquells altres moments que potser no he sabut respondre adequadament a les vostres propostes. Si no me n’he sortit és ben bé perquè no n’he sabut més.

Sigui com sigui, insisteixo que ha estat una oportunitat extraordinària que sempre recordaré, fins amb un punt d’enyor. Per això celebraré en el futur tornar a coincidir en un lloc o altre, amb el convenciment que la feina feta ha estat bona i, doncs, que en el futur trobarà continuïtat.

Demà, doncs, prepararé ja el traspàs amb el futur director, en Lluís Puig. Ens coneixem de fa anys i, ben mirat, ens coneixem del propi CPCPTC. Li desitjo ja a l’avançada tots els encerts i -ja ho sap- manifesto públicament que trobarà en mi tota la col·laboració que li convingui sempre. En acabat prepararé el meu retorn a l’activitat docent, a Manresa. Endreçaré la taula i tots els papers, i fins jo mateix provaré de recuperar l’ordre de cada dia. Amb menys trucades i també menys quilòmetres. Però amb la mateixa voluntat de servei. Si us convé per res de trobar-me, un correu: ramon.fontdevila@gmail.com . Per tota la resta, molta sort i llarg camí. I un “a reveure”…