Política i proximitat, un exemple estimulant

Ahir nit, a Castellbell i el Vilar vaig poder participar d'un acte important, això és, un exercici per "imaginar" el poble, el futur del poble. Tot i que l'organitzava la secció local d'Esquerra, la convocatòria era absolutament oberta i val a dir que la sala feia goig i que, tot plegat, hi vam destinar més de tres hores entre vint-i-cinc o vint-i-set persones. És clar que prèviament havia calgut parlar amb molta gent i convèncer-los que aquell no era un acte "de partit" sinó precisament la possibilitat de trencar amb les formes de treball pròpies dels partits tradicionals. I que prendre part en l'exercici segur que seria positiu. O, com a mínim, pedagògic! I doncs sí que ho va ser de profitós i pedagògic. En primer lloc perquè dues dotzenes de persones rumiant organitzadament generen propostes que ni el més llest del poble hagués mai arribat a imaginar. I en segon lloc perquè, en igualtat de condicions tots els participants, la presa de decisions esdevé molt més matisada, amb major coneixement. Potser per això la sessió es va allargar de l'hora i mitja prevista a les tres hores. El candidat, l'Albert Mulero, n'estava content. I en acabat, encara hi va haver pa amb tomàquet i el temps distès per acostar posicions entre els punts més divergents...

Estic convençut que Esquerra obtindrà uns bons resultats a Castellbell i el Vilar. I en general, a les properes municipals l'haurien d'obtenir a tot arreu aquells partits que siguin capaços d'aparèixer com a eina de transformació al servei dels ciutadans. I de ser-ho des del primer dia, disposats a discutir-ho tot, des dels projectes als noms, i de fer-ho amb tota la informació. La resta -l'ortodòxia dels aparells i el tacticisme d'uns nous fitxatges, els càlculs alambinats i les combinacions de mal explicar, el si-però-no de l'anar fent que no ha estat res...: de tot en puc donar exemples- només serveixen per perpetuar fins l'extenuació governs escleròtics i aquest sentiment tan trampós que presenta la política com una rampoina inútil.

Hi torno: l'exercici que presentava Esquerra ahir nit a Castellbell i el Vilar té valor per l'interès que va despertar i perquè, més enllà dels resultats immediats, avança en la re-politització de la cosa pública des d'un municipi de poc més de tres milers d'ànimes. Perquè acosta homes i dones diferents, a qui potser mai havien convidat a parlar del futur del poble. Perquè trenca el binomi sòcio-convergent. Perquè va més enllà de la llista de queixes. Perquè genera un discurs i reforça el desig i la voluntat de canviar les coses. Perquè demostra que de fet, de politica en podem fer tots. I és que per la majoria de nosaltres, la política és l'única eina que ens queda per fer possible un altre poble, un altre món...

(D'ençà que fa trenta-cinc anys vaig començar a festejar amb M, la meva relació amb Castellbell i el Vilar no ha parat de créixer, fins el punt de col·laborar a les properes municipals: a veure què en surt!)