Qui no coneix Joan Closas?

El dimecres van presentar El Pou de la gallina d'aquest setembre. El tema va d'educació -la llei Wert a Manresa!- i fins hi ha l'entrevista dedicada a Toni Llobet, regidor a Manresa i Director General al Departament d'Ensenyament. Molt més informal, al Cul del Pou, hi presento en Joan Closas: el coneixeu, oi?  Un home actiu, vinculat a l'associacionisme local des de ben jove, quan encara trampejava els estudis amb l'honest exercici de saltataulells…  La il·lustració, de la Maria Picassó, remata la història: la dels camins del "Señor".

Joan Closas
Els camins del Señor són inescrutables

D'entre la gran galeria manresana de personatges hi cal, per mèrits propis, un espai per en Joan Closas i Junyent. Un manresà que, gairebé des del gener de 1960, el trobareu ben predisposat allà on convingui, com si no tingués feina –i això que sempre en té, i la fa bé: és mestre, amb el títol de geògraf a la butxaca des del 92. Però, tornem-hi, l'home és tot un caràcter: xerraire i rialler, gasta una cara rodona que l’acaba de fer absolutament empàtic. Vaja, que us podria vendre un cotxe de segona mà i li compraríeu tranquils. I és que en Joan Closas va néixer un any abans el seu pare no fundés, amb d’altres socis, la primera botiga "Señor". Sí, sí, com una mena d'assaig de producte: fet a casa, de mida industrial i per anar sempre bé. Què més es pot demanar? En Joan, que va estudiar als Hermanos abans de fer Magisteri, hi destinà un munt de tardes de dissabte i tots els estius, al “Señor”. Al “Señor” del Born, eh?! Poca broma! No va passar de saltataulells, és cert, però venia i li agradava vendre. Ara, al cap dels anys, despatxa geografia al detall, per adolescents, a l’institut de Santpedor. Hi fa menys calers però li queda més estona i humor -és pare de família, vesteix d'esport i s’estalvia aquelles tardes de dissabte entre emprovadors i peces de pana i de popelín. Per això, doncs, el podeu trobar en el paper d'excursionista o d'esquiador, des que va ser escolta dels de la Seu. I a Xàldiga des del primer Correfoc –que és com dir abans de Xàldiga. I encara a l'Aplec de Mestres, i després al projecte Lacenet i, des de fa gairebé vint anys, al Galliner. I ara direu, però què hi fa a tots aquests llocs? Doncs de tot, canalla! Col·laborar per tal que rutllin, amb un somriure franc i dos braços que no es cansen de fer feina. Una sort per la ciutat.