dimecres, 3 de setembre de 2014

Quatre mesos de 2014: Setembre

Ja som a setembre. Encetem uns mesos carregats d’èpica: sabem que després d’aquest 9 de novembre, res tornarà a ser com abans. I només per això, pel valor que comporta, per la singularitat de la convocatòria, ja hem assumit que el moment és històric. Ho és, sí, perquè s’acosta l’hora on tots i cadascú de nosaltres ha d’aportar el seu compromís personal. A cada pas, a cadascuna de les dates que hi ha programades i a les que, potser, ens veurem abocats: tot plegat per arribar a un cap d’any que volem memorable. Perquè realment sigui aquest 2014 el de la nostra llibertat.

La Diada serà la primera fita a assenyalar. Després d’un altre estiu actiu –l’ANC i l’Òmnium ja fa temps que no fan vacances!- arribarem a la vigília del dia 10 amb centenars d’actes arreu del país abans no omplim, l’endemà, la ciutat de Barcelona. I l’hem d’omplir amb entusiasme... i un punt de disciplina. Triant el tram i la franja, i registrant la inscripció. Sí, és possible que al capdavall superem les xifres milionàries de l’any passat a cop d’espontanis. Però, si teniu dos minuts (dos!), registreu-vos! I en acabat agafeu el bus –ja n’hi ha més de 100 des del Bages!- o els trens especials que us hi acostaran. “Omplim els carrers per omplir les urnes”, diu l’eslògan. I és així: l'èxit de 11S és la primera garantia per al 9N. Cal una demostració cívica absolutament multitudinària. “Ara és l’hora”, i la V de Barcelona serà la de la Victòria. La de Votar. La de la Voluntat. La dels Valents.

Després també han d’arribar els compromisos dels partits polítics: l’aprovació de la Llei de consultes, previsiblement amb els vots favorables de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP, ha de permetre que, immediatament, el MHP Artur Mas convoqui la consulta. I, coincidint amb la tardor, arribarà el primer xàfec: la impugnació del Tribunal Constitucional, tant de la Llei de consultes com la convocatòria del 9N. Doncs bé, ni les institucions catalanes ni tampoc ningú de nosaltres ha d’arronsar-se! Sabem des de fa anys que Tribunal Constitucional actua com a tribunal polític i, doncs, que farà una sentència política, no pas jurídica. 

Per això, aquest final de setembre ens ha de trobar defensant la voluntat majoritària de la Diada –la de la gent que volem votar- per damunt de qualsevol sentència del Tribunal Constitucional. Deia Oriol Junqueras que les lleis no es van fer per prohibir la democràcia. “El dret a vot és fonamental i no pot ser limitat per una instància judicial”. L’exemple l’haurem tingut a Escòcia. És així, i no de cap altra manera. El TC no està legitimitat per prohibir cap consulta, avalada per la Llei que haurà aprovat el Parlament. Els dubtes, les vacil·lacions sorprenents o previsibles d’alguns dels nostres prohoms, han de quedar només en pura especulació, ganes d’espantar la bona gent que ens sentim compromesos en un projecte de futur. I no tindrem por, perquè cada dia som més els que compartim aquesta sensació encomanadissa d’anar a crear un estat nou i una nova societat. Lliure, rica i culta. Plural. I, decididament per a tots, també més justa.

Publicat avui a ManresaInfo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada