dilluns, 13 de maig de 2013

Plantilles per decret, una polèmica interessant

Digueu-me agosarat, però és que no me'n sé estar. I això que aquests dies, discretament, m'he retingut de publicar-lo. Però ha passat una setmana sencera i em penso que cal animar criteris i posicionaments. Recordeu, fa vuit dies, a l'Ara criatures? Vaig agrair molt la columna d'en Jaume Cela & Juli Palou, perquè em va semblar que hi tocava. Que contra tota mena d'apriorismes, planteja un tema important: les plantilles, és clar, i qui pot participar a elaborar-les. I de retop -però no menys important!- qui construeix els projectes educatius de cada escola, qui els desenvolupa i qui els vetlla. El paper del claustre, el de la direcció i fins el de la inspecció educativa. I bé, que no siguin els nostres temors aquells qui condueixin el debat. Perquè, això em sembla clar, avui la varietat de centres és elevada. I només pensant en projectes singulars em penso que podem avançar. Això i, honestament, assenyalar allò que ja no rutlla, és clar. Sene distinció jeràrquica. Sense paternalismes tampoc. No fos cas que al capdavall esdevinguéssim còmplices d'allò que denunciem! Acabo: en aquest tema seria bo establir acords i, és clar, evitar perversions. Jo des d'ara m'hi arromango...

Plantilles per decret

Ens ha arribat que el departament d’Ensenyament està negociant amb els sindicats el nou decret de plantilles dels centres públics. Sembla que es vol reconèixer el grau d’autonomia necessari perquè cada centre tingui la possibilitat de dissenyar perfils docents que responguin a les seves necessitats. Fins ara es feia amb comptagotes, però ara es vol obrir més l’aixeta. Trobem encertades les iniciatives que respecten l’autonomia dels centres en tots els terrenys, perquè les escoles i els instituts són diferents i les diferències s’expliciten en els projectes educatius i en el dia adia. Convé, per tant, poder tenir gent disposada a respondre a aquestes diferències.

La polèmica estarà en qui determinarà aquests perfils. La resposta és, per nosaltres, evident: els equips directius. Els components d’aquests equips haurien de ser les persones més idònies per motius diversos. El primer és que l’equip directiu ha elaborat i presentat un projecte de direcció que concreta les línies generals del projecte educatiu de l’escola. No oblidem que aquest projecte l’elabora la comunitat educativa i que els equips directius són les persones que en primera instància la representen. Si hi ha discrepàncies entre els seus componentss’hauria d’activar la participació entre els diferents membres i estaments que la formen i, si cal, prendre decisions per impedir que l’activitat educativa s’estanqui. Hi ha qui d’això en diu manar. Si convé, s’ha de manar.

El segon motiu és que les persones que formen els equips directius sovint són persones que treballen al centre des de fa temps i, per tant, coneixen les necessitats reals i saben què poden proposar i què seria millor deixar per a un altre moment. El tercer motiu sorgeix d’una realitat que hem constatat anteriorment: cada dia més, la societat va acceptant que no totes les escoles i instituts són iguals, i que
aquestes diferències són positives si es reconeixen els punts febles i els forts de cada centre. I qui més els hauria de conèixer són els equips directius i, per tant, podrien proposar els perfils docents amb prou seguretat.

Seria molt important, doncs, que s’arribés a un acord en aquest punt tan sensible per al sistema, i que s’arbitressin les mesures necessàries per evitar possibles perversions en aquests processos.

Jaume Cela & Juli Palou

La foto correspon al claustre del meu centre, el Guillem Catà. Molts i diversos, i amb molta feina per fer!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada