diumenge, 5 de maig de 2013

Barthes i les noves mitologies (confessió)

"Em fa l'efecte que l'automòbil és en els nostres dies l'equivalent força exacte de les grans catedrals gòtiques. Vull dir que constitueix una gran creació de l'època, concebut apassionadament per artistes desconeguts, i que es consumeix a través de la seva imatge, encara que no tant pel seu ús, per un poble sencer que s'apropia, en ell, d'un objecte absolutament màgic".

El text és un fragment del llibre "Mitologías" de Roland Barthes, i es va publicar el 1957, fa més de cinquanta anys! La meva filla C. el fa córrer en una versió castellana de l'editorial Siglo XXI i ara, al capítol de "El nuevo Citroën", em fa notar l'absoluta vigència de la tesi. Tradueixo sense manies al català:

"El nou Citroën cau magníficament del cel pel fet que es presenta, abans que res, com un objecte  superlatiu. Cal no perdre de vista que l'objecte és el millor missatger d'allò sobrenatural: s'hi troba fàcilment, i a la vegada, perfecció i absència d'origen, conclusió i lluentor, transformació de la vida en matèria (la matèria és molt més màgica que la vida) i, per dir-ho en una paraula, en l'objecte s'hi troba un silenci que pertany a l'ordre d'allò meravellós. "La deessa" (joc de paraules de l'original francès: "la voiture" de Citroën, és "la" DS19, deessa, doncs: divinitat) té tots els caràcters d'un dels objetes que han davallat d'un altre univers (...) per això la gent s'interessa més per les seves línies que no pas en la seva substància (...) una veritable exaltació del vidre, i on la xapa tot just fa de base (...) fins el punt que la D.S. pot marcar un canvi en la mitologia automobilista". 

Barthes conclou, irònic, que si fins ara el cotxe es vinculava a "la bestialitat de la potència", amb el D.S. esdevé "més espiritual" i al darrer paràgraf descriu com el vehicle es prostitueix ràpidament a les sales d'exposició, quan "es toca la xapa i les seves juntes, es palpen els farcits, es proven els seus seients, se n'acaronen les portes i es grapegen els coixins; cara al volant hom simula conduir amb tot el cos. Ara l'objecte és totalment prostituït, apropiat: vingut del cel de Metròpolis, en un quart d'hora la "deessa" ha estat mediatitzada i compleix, en aquest exorcisme, el gest específic de la promoció petitburgesa".

I és aleshores que C. em demana com era aquest DS19 de la Citroën amb qui Barthes s'acarnissa. El DS19! Aquí en dèiem un "tiburón" i només el trobàvem als càmpings de platja de finals dels seixantes.  Però, per ventilar sense manies el dubte automobilístic de la meva filla i assumir davant els seus ulls de sociòloga la meva indissimulable militància petitburgesa, li ensenyo la foto que fa sis o set anys... ella mateixa em va fer a Berlín. Patètic, sí. El pare vora una DS19 que mai tindrà! Però objecte superlatiu, eh? Catedral contemporània, exaltació de la línia, bellesa pura sobre rodes...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada