25 anys de residència d'avis al barri

Aquest dissabte celebrarem al barri de la Sagrada Família de Manresa vint-i-cinc anys d'un equipament singular: la Residència d'avis. Singular, sí, perquè té uns origens absolutament populars -finançada des de la confiança del veïnat. Singular també perquè els seus objectius han estat, de sempre, aconseguir que la gent gran no hagi d'abandonar el barri. Envellir en la proximitat dels carrers, de les botigues, dels amics... Una proposta agosarada que es va començar a coure la primavera de 1985. I que, al cap de tres anys, fructificà en dos pisos de les vivendes de la Sagrada Família i l'acolliment a l'associacó de veïns del barri. Les xifres, avui, fan riure (3 milions per a l'adquisició dels dos pisos, 750.000 pessetes de reformes i mobiliari...) però, en justa proporció, són sorprenents les quantitats aportades pel veïnat (campanyes de la moto, del clauer, de les lluminetes: gairebé dos milions abans d'obrir portes...).

El temps ha fet créixer l'equipament en espai i en serveis. Però la seva missió s'ha acomplert abastament: hi hem atès més de 1000 avis en tots aquests anys. Molts d'ells del barri, i que han continuat al barri. Al mig del barri! Pura proximitat. Rebent visites, sortint a passejar, veient passar la gent... Al darrera hi ha una història menuda carregada de passió, de ganes d'estimar i de fer les coses ben fetes. O tan ben fetes com es pot. I això resol molts problemes.... Em conec la trajectòria i puc dir que l'he viscuda en pròpia carn -per la "Resi" hi han destinat les millors hores els meus pares. I encara avui, ma mare, en termes morals fundadora i durant vint anys directora, s'esvera més del compte quan percep amenaces sobre el projecte. Quan li sembla que no rutlla, que les coses no es fan prou bé. És tossuda i exigent, i pot arribar a ser molt maleducada. Però mou cel i terra per la "Resi". També per celebrar aquests vint-i-cinc anys que, per ser exactes, ja els vam complir el dia 26 de març.

Vint-i-cinc anys, doncs Amb més avis i més personal, amb més pisos, amb més torres, amb aquell ascensor que ja presideix solet el carrer. Transformada, optimitzada i millorada en Fundació. Amb més normes i més lleis, també. Però, per sobre de tot, amb aquell entusiasme del primer dia. I no és pas que els problemes hagin faltat!! Però caldria preservar-ne l'esperit sobretot: que no sigui que a cop d'inspeccions i amidaments, a còpia d'anys i d'inèrcies, perdéssim la capacitat d'estimar. D'imaginar. La d'arriscar-nos, com el funambulista de l'auca. I per sobre de tot, que mai perdéssim la complicitat del veïnat. Perquè fins avui han estat vint-i-cinc anys de donar servei. D'actuar, des d'una fundació privada, per l'interès públic. Sense afany de lucre. Amb tota la generositat.

Vaig ser formalment des dels orígens al projecte de la Residència, del 85 al 88. I fins en vaig fer els primers projectes econòmics. Però a casa tots tres germans hem complert amb les obligacions envers la "Resi". Fins i tot el Manel, que enguany n'ha dibuixat l'Auca... Aquest dissabte, la publiquem!