Brundibar, emocions que eduquen

Dijous vespre, a la sala gran del Kursaal, vam assistir a l'estrena de l'òpera  Brundibar, de Hans Krasa. La particularitat de la proposta era que es tractava d'una petita òpera estrenada a l'antiga Txecoslovàquia, els anys de l'ocupació nazi. Va ser representada 55 vegades al camp de concentració de Terezin on hi passaren més de 1500 nens -i tot just en sortiren vius un centenar! I bé, durant els tres dies del Kursaal, els nens han estat els de primer d'ESO de l'Escola Joviat, de l'Ave Maria i de l'Oms i de Prat així com dels instituts Lluis de Peguera i Guillem Catà. O d'instituts d'Igualada, de Cardona, de Sant Vicenç de Castellet... A cada sessió, més de dues-centes criatures a l'escenari, amb l'orquestra del Conservatori de Música, un petit cor d'escena i una dotzena de protagonistes. Fantàstic!

Brundibar parteix d'un guió mínim. L'Aninka i el Pepicek són dos germans que tenen la mare malalta i que, per recuperar-se, hauria de beure llet. Però els nens no tenen diners per comprar-ne i, doncs, provaran de guanyar-ne cantant pel carrer. És aleshores que topen amb un acordionista que se'n creu l'amo, el malvat Brundibar, que no els vol ni veure. Els nens, és clar, se n'acabaran sortint -amb l'ajuda d'una oreneta, un gos i un gat- i derrotaran el "dictador" Brundibar. Tot això amb l'estètica concentracionària que el Kursaal recupera del K.L. Reich de fa unes setmanes i, encara, incorporant a l'obra una conversa inicial entre el manresà Amat-Piniella, de qui celebrem enguany el centenari, i el músic jueu Hans Krasa: l'ún sobrevisqué a Mauthausen però l'altre, després de passar per Terezin, morí a Auschwitz el 1944.

Tot plegat, una altra proposta rodona, com ho era fa pocs dies Meteodansa. Ho dic i ho repeteixo perquè no n'hi ha prou de jutjar els resultats estrictament artístics de cada espectacle. Talment va ser l'any passat amb El petit escuraxemeneies o els vint-i-cinc anys que aviat farà de la Mostra de teatre als instituts. Són idees que valen la pena i que, precisament, el Servei educatiu del Kursaal (bravo!) impulsa de manera generosa i eficient. Eficient sí: també en això el Kursaal és més que un teatre. Coordina professors, elabora materials, busca els assaigs...  i la fi resulta que els nostres alumnes no han hagut d'"estudiar" què és l'òpera ni tampoc "anar a" l'òpera. Aquests nois i noies "han fet" òpera! I encara que no hauran vist la magnífica exposició d'Amat-Piniella al Casino, encara que falten anys perquè s'acostin al K.L Reich, encara que potser badallaran quan temps a venir el mestre de socials els expliqui un segle XX convuls, la veritat és que totes les hores passades entre filferrades i bambolines del Kursaal són el primer i millor pas d'una formació que prova de ser completa. Emocions que eduquen. Preservem-ne els recursos i, sobretot, que els promotors no perdin mai la il·lusió que batega rera cada proposta! Perquè deixa petjada.

Publicat avui a ManresaInfo

La foto és del mateix Servei Educatiu del Kursaal que, al fèisbuc, n'han penjat 32 de diferents per a goig de tots els participants. L'oreneta que hi apareix a la dreta és un jove valor del Catà: Hidaya Hafdi. Canta, balla i interpreta. Inoblidable, tot plegat!