Tornem a sortir al carrer

El 22 de maig hagués fet l'any: dijous, com aleshores, a les 6 de la tarda hi va haver concentració davant Crist Rei, al Passeig reclamant la prioritat de l'educació. Contra la llei Wert i contra les retallades. Manifestant que l'educació és la millor eina d'emancipació individual i de cohesió social que tenim. Tot plegat, tres centenars de samarretes grogues (mestres, alguns pares i alumnes...). Això i fins potser un punt de cansament: al matí, al Catà, la vaga va passar de puntetes i l'absència més gran va ser la dels nois i noies. I és que han estat sis vagues en sis anys -quatre pel conseller Maragall, dues per la consellera Rigau. I encara hi podem sumar les dues vagues generals de l'any passat...  Em fa l'efecte que hauríem de fer propostes una mica més agosarades -més imaginatives, més sorprenents. Els motius no desapareixen -més hores lectives, més nanos per classe, menor cobertura de substitucions- i a sobre el ministre Wert s'esforça per donar-nos un tracte singular -contra el català, contra les competències de la LEC.  Però precisament perquè les condicions del servei de cap manera milloren, m'estimaria més canviar la rutina i provar també aquí de ser pedagògic. Perquè no és la defensa d'un tros del sou ni d'un horari laboral extraordinari allò que em mou. És sumar criteris a favor d'una educació de qualitat. Compromesa i participativa, fins en la reivindicació. Si no ho fem així, em temo que anirem perdent bufera...