Renovem l'estelada a Collbaix

Suposo que són els vincles familiars, però ja fa anys que em vaig trobar pujant al Collbaix, acompanyant la gent del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, a canviar la senyera que hi onejava. Ara fa tres anys, l'excursió es acabar d'animar amb la incorporació del grup "Manresa decideix", amb l'objectiu de mobilitzar l'opinió pública per la consulta ciutadana per la independència del 25 d'abril de 2010. Cal recordar que aleshores vaig celebrar els dos-cents participants com una petita victòria? Això i els més d'onze mil votants que hi hi va haver, és clar. En fi, el cas és que des de l'any passat, i definitivamet liderat per l'Assemblea Nacional Catalana, l'ascensió a Collbaix és una festa popular: hem passat de la senyera a l'estelada amb la major naturalitat del món, un canvi que que subratlla el desig d'independència de la gent dels tres termes que ens hi apleguem (Manresa però també Sant Joan de Vilatorrada i Fonollosa). Avui, al relleu de la primera estelada hi ha hagut acompanyament de coca i mistela, i també el ritme dels tabals de Xàldiga. Després la coral Eswèrtia ha arrencat uns Segadors que s'han escampat pels més de 400 assistents i, per un moment, ha semblat que ja teníem tota la feina feta. O que déu-n'hi-do la que hem fet! Perquè a Collbaix ens hi apleguem gent molt diferent -d'edat, de trajectòria, d'idees. El desnivell de 300 metres ho posa a l'abast de gairebé tothom. I tothom sap que l'any vinent, el 2014, ha de ser l'any de a consulta. "¿Que potser és la darrera que pengem?" comenta algú amb fingida innocència. L'última potser encara no, em penso, però potser la penúltima sí. I a més a més, en acabat haurem de continuar tornant. Perquè ja em veig a venir que amb la independència segur que no n'hi ha prou. Que convindrà fer els primera passos amb l'acompanyament general i decidir, sobretot, per on les enfilem. Però decidir-ho nosaltres, això sí.