dissabte, 13 d’abril de 2013

Joan Tardà fa vibrar el sopar de la República

S'acosta el 14 d'abril. I amb més expectatives que no pas nostàlgia, els d'ERC d'arreu del Bages ens reunim per sopar plegats en una convocatòria que es vol oberta. Va ser ahir al vespre, a la sala petita del teatre Kursaal de Manresa. Vora 150 persones i un convidat estrella: en Joan Tardà, que el dia abans havia estat expulsat de l'estrada del Congrés a Madrid per pretendre parlar-hi en català. Abans d'entrar a la sala, molta gent espontàniament el felicitaven. "Va ser una provocació pedagògica, perquè notin l'efecte de les seves lleis. A Cataluya como en Espanya... i viceversa".

El cert és que el sopar va anar molt bé. Hi havia en Dionís Guiteras, novíssim diputat, i fins en Joan Puigcercós, amb els companys d'Oló. En Lluís Oliveras, president regional, tot el grup municipal de Manresa i molts altres ajuntaments, amb en Pere Culell al capdavant. En fi, tot just començar, un reconeixement a la figura de Joan Mateu que ens va deixar sobtadament el mes de gener. Mestre, activista cultural i home de conviccions republicanes, els darrers quinze anys havia estat un ferm dinamitzador del Casal de la gent gran de Manresa. Per això hi va haver parlaments emotius d’Ignasi Perramon (ERC), Fina Huguet (Casal de la Gent Gran de Manresa) i Josep M. Sarri (Associació de gent gran Viure i Conviure). També del seu fill Marcel qui, a tall d'anècdota, ens va fer avinent que en Joan Mateu havia de ser republicà quasi per força: havia nascut un 14 d'abril al casal republicà de Juncosa, l'any 37! Marcel Mateu, professor de Dret constitucional a la UAB, va deixar-nos al capdavall el primer apunt del vespre: "Avui, al segle XXI, la dicotomia ja no és Monarquia o República. La dicotomia és Monarquia o Democràcia!"

Entre plat i plat, el sopar també va tenir un reconeixement per a Joaquim Amat-Piniella, en el seu centenari. I una traca final a càrrec d'en Quim Vila carregada d'humor i ironia. Però va ser en Joan Tardà qui, a l'hora del cafè, va fer un parlament abrandat que començà amb un "Tal vegada és el darrer 14 d'abril abans de la propera República catalana". Sensacional. Perquè Tardà considera que mai com ara s'havien donat les condicions per emancipar-nos després de 300 anys.  Va començar per reivindicar el compromís de tots els que ens han precedit en la lluita pels nostre drets col·lectius i qualificà el moment d'excepcional, que permet pensar en una societat nova, en "el somni republicà que neix de la igualtat de tots els ciutadans, per l'equitat. El somni de la República social". 

Tardà és una màquina, i a mi m'agrada sempre. Parla en termes de fidelitat al país i de classe. Recorda el seu avi que va morir a Tolosa de Llenguadoc. Fa l'elogi dels que mai no es rendeixen. I subratlla amb veu poderosa un discurs nítidament d'esquerres: "Si estem a punt de guanyar és perquè estem en crisi, i és una crisi sense pietat, basada en la pasió d'acumular i acumular, en el desig de depredar-ho tot, en el sacrifici de les futures generacions". I en Joan tardà no s'arruga: "Ens estem jugant la magnitud de la penyora, de si desballestem o no l'estat del benestar". I és clar que ell opta per defensar-lo, i defensar-lo per a tothom. No en té prou i pontifica: "Maleïda la pàtria que exclou una part dels seus fills!". Està clar que si ens en sortim, ens n'hem de sortir tots... Queden quatre guitzes, també pels convergents, i un pal·liatiu pels d'ERC que "hem de fet tots els papers de l'auca" per empènyer, per falcar, per fer viure aquests moments excepcionals....

En acabat en Joan Tardà ens posa deures ("Ara cal anar a convèncer els indecisos!") i fins, emocionat de viure aquests dies, rebla el discurs: "Ara només cal guanyar". I per si algú dubta, una darrera martellada. "I si no guanyem... que ens pengin!". Doncs això, com que perdre seria letal pel país, només podem guanyar. I, tant se val que si a la fi ens pengen, fins aleshores hi posarem resoludament el coll.

La foto és de Maria Vilarnau: Teresa Vilaseca i Marcel Mateu, vídua i fill, recullen el testimoni d'ERC per en Joan Mateu, de mans de Joan Tardà i de la presidenta de la seció local d'ERC Manresa, Alba Alsina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada