dilluns, 8 d’abril de 2013

Caramelles encara a "NacióLaFlama"

Em tocava per dates, i el tema era inevitable. Encara que pugui semblar obsessiu, el vaig escriure per als de Nació La Flama (el diari de cultura popular del grup Nació digital) i avui l'han publicat. Doncs vinga, és l'elogi de les caramelles i un recull de les seves virtuts. No m'ho invento: vaig fer Caramelles des de petit, de primer a Rajadell -inoblidables!- i, ara de gran, hi torno a Castellbell i el Vilar, amb els cantaires de la foto. Tot plegat molt recomanable i estimulant, segur.

Elogi i virtuts de les Caramelles

Encara no fa quatre dies que cantàvem caramelles. Jo també! I m’agrada explicar una vegada i una altra que aquesta és, probablement, una de les millor manifestacions de la cultura popular al país. La seva recepta i els beneficis immediats que comporta les fan, senzillament, imbatibles.

En primer lloc aquest és un fenomen d’antiguitat remota, fins encara més que la santa mare església. Vull dir que cantar la Pasqua cristiana ja ve de cantar el goig de la primavera –la primera lluna plena, carregada de fecunditat. I aquest desig és gairebé biològic. Cantar i ballar, sí, i celebrar la superació de l’hivern. Poca broma! En qualsevol cas, a mesura que les caramelles s’han desempallegat d’un excés de sagristia, la seva vitalitat es recupera sense complexos.

En segon lloc, perquè les caramelles no reclamen res que no tinguem a l’abast: alguns coneixements musicals i, si pot ser, de la dansa. Només cal atrevir-s’hi! Els balls de bastons, les gralles… milloren quan, després dels primers anys, la qualitat també és un objectiu. Per tota la resta, al costat de temes clàssics, la presència a les cançons de textos irònics sobre la realitat immediata –quan no han parlat enguany de les retallades i de la independència?- són el morter de la participació ciutadana i fins de la cohesió social.

I és que, al capdavall, les caramelles només responen a la voluntat dels seus participants. No necessiten subvencions, locals socials, o encarcarades juntes directives. Trobar-se per cantar i ballar, reunir-se per gust. I la recompensa és instantània: sovint es remata el mateix dilluns de Pasqua amb una fontada o a base de mones. Què més se’ls pot demanar?

Per això, i descomptant les convocatòries reconsagrades (Súria i, a un cop de roc, Callús), animo a tothom a fer, a “inventar-se”, les seves caramelles. De poble, de barri, de ciutat i tot! Participació, cohesió i esperit crític assegurat. En acabat només pot passar que ens plantegem major empreses, reptes col·lectius més agosarats. Però moltes vegades, les tan humils caramelles n’hauran estat ferment i fàbrica de voluntaris. Fantàstic doncs! I caramelles arreu: perquè ens convé cantar i ballar, perquè ens cal moltíssim continuar treballant plegats.

Publicat avui mateix a NacióLaFlama.
La fotografia també és de fa vuit dies, diumenge de Pasqua amb els cantaires del Vilar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada