dimecres, 10 d’abril de 2013

Assumpta Montellà captiva els alumnes del Catà

Avui hem tingut Assumpta Montellà a l'Institut. La proposta ha arribat de part de dos departaments alhora, llengües i socials. I la sessió ha estat formidable, sense matisos. La vuitantena d'alumnes de primer i segon de batxillerat, que han entrat amb l'escepticisme a flor de pell, ben aviat han quedat astorats escoltant el relat -vibrant, apassionat, a raig!- del final de la guerra i de la tragèdia de l'exili. Per una vegada em penso que davant d'ells ha cobrat vida el projecte de la República, totes les esperances que s'emportà la revolta militar del 36, i els conceptes d'exili i fins de dignitat. Perquè Assumpta Montellà parla des de l'ofici d'historiadora, però sobretot parla de persones, de tragèdies íntimes, personalíssimes, que són les de qui ha sofert tota aquella catàstrofe. I aleshores surt Argelers, la platja, els polls i la gana. La decepció de França, les penalitats d'aquells republicans vençuts. I d'entre els vençuts, les dones i els nens en un episodi esgarrifós. I doncs, calia "que aquell dolor no fos estèril". I Assumpta Montellà ho aconsegueix en una història que té de tot, fins i tot un final tendre per aquells gairebé 600 nens que van néixer a la maternitat d'Elna. "Per primera vegada algú ens ajuda" va dir una de les mares que s'hi acolliren. I és que Elna, la maternitat d'Elna, va ser un miracle enmig d'aquell marasme, i encara avui el veiem com una esperança en la Humanitat. Al final, la història d'Elisabeth Eidenbenz -la senyoreta Isabel-  i la possibilitat de transformar la xerrada en una excursió el proper setembre -Elna, Argelers, Coll de Belitres i Portbou- fa meravelles i obté una aprovació unànime. Molt més sentida de la que produeix l'execució precisa de les nostres programacions, les llistes farragoses de continguts, les lectures obligatòries i una organització implacable de franges horàries de seixanta minuts compartimentats. Fet i fet, l'interès hi és -i jo em penso que hi és sempre. Però als mestres ens cal, a més de traça, un punt de gosadia. Per assajar noves tàctiques i, probablement, una altra estratègia. Sessions com les d'avui ens hi aboquen...

Al final de la xerrada, l'Assumpta Montellà ens ha regalat un llibre de fotografies sobre la Maternitat d'Elna i ha atès tots aquells nois i noies que s'hi han volgut acostar...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada