Un altre 14 d'abril! Com que som a l'any del centenari Amat i Piniella recullo de la magnífica web de Memòria.cat el text que va sortir publicat al diari El Dia, a Manresa, el dimecres 13 d'abril de 1932. Tot just uns fragments que signa Amat en el primer aniversari de la proclamació d'aquella República Catalana.
Un full de diari íntim?
14 d'abril de 1931 - 14 d'abril de 1932
El dia 14 d'abril de 1931 el recordo perfectament, emboirat dintre una atmosfera de febre (...) El matí ple d'inquietud en comprovar per la premsa la victòria esclatant de les forces republicanes per tot arreu d'Espaya. L'adveniment del nou règim s'olora com una cosa imminent. Al migdia la ràdio insinua alguna cosa. La confusió augmenta per moments. Uns instants únics d'emoció. Finalment la ràdio confirma la notícia que a Barelona ha estat proclamada la República Catalana, que la gent és al carrer amb un entusiasme sense límits. Manresa és la segona població d'Espanya que ha proclamat la República. El Comitè revolucionari compost perls regidors electes, i altres personalitats, es dirigeix en comitiva cap a l'Ajutament.
Un cop a dalt, hissen les banderes catalana i republicana i queden constituïts en sessió permanent. L'animació és extraordinària. (...) Hi ha encara la incertesa del triomf. En realitat, encara es conspira. El poble des d'abaix a la plaça, reclama el retrat del rei caigut, per rabejar-s'hi. La caiguda d'aquell icon, que fins aleshores ho presidia tot, té un to solemne i ceremoniós. La gent, mentre tant, s'ha llençat al carrer. Les merceries es cansen de vendre cintes tricolors. Els centres oficials tenen treballs per a trobar banderes republicanes. Les fàbriques pleguen. Un formiguer humà, desorientat i ple d'agitació. EL DIA publica una edició extraordinària a les quatre de la tarda. (...) Cap al tard els carrers estan atapeïts de gent que comenta els fts que ja no tardaran en esdevenir històrics. Els altaveus de la ràdio criden als quatre vents i a cada moment que la República catalana és un fet. Allò d'"Ací, Govern Provisional de la República catalana..." fa esborronar; son uns mot que tenen un to tan nou, un dring tan eufònic, que hom no sap aveni-se'n. Els que aquell matí encara confiaven en una dictadura militar, també es passegen, i fins tenen la gosadia de portar llacets republicans a la solapa de l'americana. Ens atura un amic i com aquell qui ensenya un trofeu, exhibeix un tros del retrat del rei caigut. Les gramoles de cada casa i de ccada local públic deixen sentir "La Marsellesa", "La Santa Espina", etc. Però amb les hores va aquietant-se tot. La gent sopa, es tranquilitza llegint el diari i se'n va a dormir beatíficament. I no es recorda, gairebé, que mentrestant hi ha uns homes tancats a dalt l'Ajuntament que vetllen pel son dels conciutadans, que hi ha un Comitè Revolucionari que carrega amb la responsabilitat del moment, que té l'angoixa al cos, que no sap si després de l'intent revolucionari vindran les represàlies. Hom tem encara una reacció monàrquica. Rebin aquests homes testimoni de gratitud!
L'endemà és festa. La República viu encara i hom ja es sent més optimista. sardanes pertot, himnes, banderes, cintes, entusiasme... A la Casa Gran, però, encara no hi ha tranquilitat. Al homes del Comitè els mancaven encara uns dies de treball intens i d'angunia...
La foto, un clàssic: l'avi Macià al pati del Kursaal, en la visita a Manresa del 7 de juny de 1931, per commemorar "Les bases de Manresa". El millor? L'entusiasme que desprèn! També, fa dos anys, la visió d'un altre manresà, Vicenç Prat. Aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada