Unes altres Caramelles del Vilar

Enllestim març amb aquest diumenge de Pasqua extraordinari i lluminós. A Castellbell i el Vilar hem tornat a fer Caramelles. Amb noves cançons i més músics. I hem començat més puntuals que mai per poder anar a tots els barris, des del Vilar fins el Burés, la Bauma i finalment al Borràs -a la Residència d'avis, la xocolateria d'Enric Rovira i encara l'Ajuntament, on coincidim més o menys cada any amb la colla dels bastoners. Ja sé que no som la millor colla del món, ni a Castellbell i el Vilar tenim les caramelles més multitudinàries. Són, però, les caramelles que som capaços de fer, amb esforç i tossuderia. Un any i un altre. Amb altes i baixes. Perquè ens ho passem bé, i perquè ens ve de gust. Perquè no hi ha millor manera d'acabar l'hivern que assajant caramelles fins i tot amb el veí tarota, amb els que són més grans i els que són més joves. Els de missa i els del renec perpetu. Els uns i altres, plegats, refilant el Glòria, glòria, al·leluia i encara, com qui no vol, una havanera adaptada als temps, un valset... Un entusiasme que s'encomana encara més quan demà compartirem la mona i reprendrem les cançons ("Per això amb les caramelles  / volem cantar als quatre vents / per acabar l'havanera: / Ja volem ser independents!"). Després serà dimarts, tothom reprendrà la seva feina, els seus neguits i maldecaps i, com un miracle, descobrirem que ja és abril. I tot plegat haurà tornat a valdre la pena i voldríem creure que, l'any vinent, hi tornarem a ser.

La foto és un registre de malalties i absències: la Maragda, l'Asunción i el Mili, el Maties i l'Assumpta, el Ramon R, la Maria M, la Pepita, la Montserrat de l'estació, la Mireia amb la guitarra... Segur que, amb la mona, demà ja en tenim uns quants de millorats!