dijous, 7 de març de 2013

Qui no coneix Montse Roldán?

Ahir dimecres es va presentar el número de març de El Pou de la gallina, amb un debat a l'entorn dels desnonaments (tema del mes, una portada amb grapa). Al "Cul del Pou", hi publico, al costat de les extraordinàries il·lustracions de Maria Picasso, un altre "Qui no coneix..." dedicat a la Montse Roldán. Al Pou sembla que la Montse hi estigui abonada però, francament, és una activista gairebé icònica del paisatge manresà. La recordeu tots oi?

Montse Roldán
una dona de molts braços

Ve-t’ho aquí una dona que es belluga! Els que la vam sentir llegir el manifest de l’11 de setembre, l’any 2010 a Manresa, vam veure una dona compromesa amb el seu temps i el seu país. I no és habitual, encara més si recordem que va néixer a Tiedra, a Valladolid. El cas és que la Montse Roldán (Maria Montserrat Roldán!) és dona de caràcter, i abans dels vint anys ja havia tombat per Mollerussa, Bellvís, Camarassa, el Grau de Gandia i fins Badalona seguint els destins d’un pare guàrdia civil. A la nostra ciutat els Roldán hi van fer arrels, i abans de complir vint anys ella ja era dependenta a cal Jorba, autèntic bressol de manresanitats. D’allà al Centre Excursionista de la Comarca de Bages i, resolts alguns utilíssims cursets d’escalada, el matrimoni amb en Jordi Cirera. Quins temps! Un pis a la plaça Pedregar, el deler per la bona cuina de casa i el gust per la muntanya. Tot amanit amb aquest neguit que no l’abandona! Després, per la via de l’educació física, més de vint anys per escoles. I els més diversos àmbits de voluntariat, des de les ADF fins encara el Club Gavines: quasi tres dècades compromesa a fer suport als interns de les presons catalanes. Quanta gent no havia dut (de visita!) la Montse a la Model? I quants presos no hi va anar a veure? Ara, l’energia la concentra a Lledoners. I, mudada aquella tofa de pèl negre per una augusta cabellera platejada, la Montse Roldan arribarà aquest abril als setanta anys. Trasplantada del Barri antic a Vic-Remei, encara té braços per col·laborar, en viu i en directe, amb la Plataforma d’aliments de Manresa. I vegeu miracles: no es cansa!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada