Qui dubta d'en Clint Eastwood
mirant el Gran Cañón del Colorado?
niguls allargassats i vermellosos,
i el cel se penja una estrella i se fa de nit,
i en Clint, només il·luminat per sa foganya,
s'encén es puret i guarda un secret,
i guisa un conillet a la llauna.
S'adorm, somia trens i mercaderia,
en indis cheyennes damunt una colina
a sa llum de sa lluna,
se desvetlla, s'aixeca, orina i no té son,
i pensa “vaquerada western, cabrons,
ja veureu quan s'inventin es cinema”
escura, adesa i tira per sa carretera cap a Denver.
Tot pintava bé, en fi. I com que ja ens hi hem fet, a les caràtules en castellà -ni Unforgiven ni Sense perdó, què hi farem!- poc em podia imaginar l'escarni que el DVD contenia. Això és, Sin perdón amb l'àudio en castellà i alemany i, atenció! subtítols en vint idiomes més, tots ells respectabilíssims -holandès, suec, danès, noruec, finès, islandès, hongarès, txec, croata, polonès, turc, grec o hebreu i la llista continua... Al darrera de tot plegat, la sensibilitat de la Warner ens recorda que sense estat no només ens hem de doblar nosaltres les pel·lícules -que ja ho va fer TV3- sinó que les hem de consumir dins del guetto. Tot plegat, un argument més per avançar -sense perdó ni marrada- cap a la independència...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada