Ahir dimecres es va presentar el número de setembre de la revista El Pou de la gallina, Hi publico un altre "Qui no coneix..." aquesta vegada dedicat a Rosa M. Ortega, mestra de música i directora de corals. La Rosa ja fa temps que dubta que aquest món es pugui harmonitzar. Però, exultant o empipada, hi continua batallant.
Rosa M. Ortega
Aquest món nostre desafina
Potser a cop calent el nom no us dirà gran cosa però, fixeu-vos-hi, aquesta dona l’heu vista més d’una i i fins més de quatre vegades! Però… on? quan? Potser la dificultat és que la Rosa Maria Ortega l’heu vista més d’esquena que de cara. I això perquè sobretot l’heu tingut al davant fent cantar aquesta o aquella coral. En un barri senzill o a la platea del Kursaal. Al davant d’un grup d’escola o a pla carrer, dirigint una colla de caramellaires. Amunt i avall, tot ho ha fet córrer i, si pot ser, a cop de piano. La recordeu ara al Carme, a l’ofici solemne de la Llum? O un altre any, amb els Pastorets de la Joviat o als del seu institut, el Catà?. És ella, sí, amb arracades grosses i un tallat curt, negre, estirat de perruqueria. La Rosa no deixa res per verd perquè res no l’espanta. I és que li agrada la música i li agrada fer i fer fer música: per compartir, per educar, per disfrutar. Fins per canviar el món. Al capdvall la Rosa M. Ortega, entusiasta, cabuda i de la ceba a parts iguals, és de les que es lleva convençuda que aquest món nostre desafina. Però que si ens arromanguem, encara som a temps de canviar-lo. O si més no, tossudament, de provar-ho una mica cada dia…
Il·lustració de Maria Picassó i text del senyor Ramon.
Il·lustració de Maria Picassó i text del senyor Ramon.
Publicat a El Pou de la gallina núm. 279, de setembre de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada