dijous, 6 de setembre del 2012

Qui no coneix Rosa M. Ortega?


Ahir dimecres es va presentar el número de setembre de la revista El Pou de la gallina, Hi publico un altre "Qui no coneix..." aquesta vegada dedicat a Rosa M. Ortega, mestra de música i directora de corals. La Rosa ja fa temps que dubta que aquest món es pugui harmonitzar. Però, exultant o empipada, hi continua batallant.

Rosa M. Ortega
Aquest món nostre desafina

Potser a cop calent el nom no us dirà gran cosa però, fixeu-vos-hi, aquesta dona l’heu vista més d’una i i fins més de quatre vegades! Però… on? quan? Potser la dificultat és que la Rosa Maria Ortega l’heu vista més d’esquena que de cara. I això perquè sobretot l’heu tingut al davant fent cantar aquesta o aquella coral. En un barri senzill o a la platea del Kursaal. Al davant d’un grup d’escola o a pla carrer, dirigint una colla de caramellaires. Amunt i avall, tot ho ha fet córrer i, si pot ser, a cop de piano. La recordeu ara al Carme, a l’ofici solemne de la Llum? O un altre any, amb els Pastorets de la Joviat o als del seu institut, el Catà?. És ella, sí, amb arracades grosses i un tallat curt, negre, estirat de perruqueria. La Rosa no deixa res per verd perquè res no l’espanta. I és que li agrada la música i li agrada fer i fer fer música: per compartir, per educar, per disfrutar. Fins per canviar el món. Al capdvall la Rosa M. Ortega, entusiasta, cabuda i de la ceba a parts iguals, és de les que es lleva convençuda que aquest món nostre desafina. Però que si ens arromanguem, encara som a temps de canviar-lo. O si més no, tossudament, de provar-ho una mica cada dia…
Il·lustració de Maria Picassó i text del senyor Ramon. 

Publicat a El Pou de la gallina núm. 279, de setembre de 2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada