Comença un curs més difícil

Aquests dies les escoles i els instituts hem reprès el ritme de classe i canalla, i ara les aules i els patis tornen a ser plens de vida. És un moment extraordinari perquè la majoria dels que hi participem –alumnes, pares i mestres- ja n’hem tingut experiències prèvies. I, malgrat tot, malgrat que ja en coneixem el funcionament, el cas és que hi arribem amb noves expectatives, amb nous propòsits, amb ganes que el curs sigui un bon curs i, si pot ser, fins i tot millor que l’anterior.

Perquè l’educació és sinònim de millora. Un procés que va molt més enllà del conjunt d’aprenentatges previstos a la programació oficial de cada nivell. Un procés que exigeix predisposició i voluntat, és clar, però que també reclama l’estimació i la complicitat dels que hi participen, un clima de confiança i llibertat, i fins la dignitat de l’entorn. Són moltes condicions i, tot i així, enlloc no hi ha garanties de resultats –ni encara menys de resultats homogenis! Aquesta és la dificultat i, si es vol, també és la gràcia. O l’explicació d’aquell rau-rau a la panxa que encara tenim tots cada primer dia de curs...

Potser per això, aquest serà un curs diferent, ho sabem també des del primer dia. Ara mateix l’ensenyament de Catalunya es troba sotmès a un conjunt de retallades socials que qüestionen la seva condició de servei públic. Començant per unes plantilles reduïdes tot i afrontar un major contingent d’alumnes: gairebé 3000 docents a l’atur davant l’increment de 30.000 alumnes més a tot Catalunya. I passo per alt els aspectes laborals, el tractament de les baixes, la reducció de la nòmina o l’increment horari. Senzillament, el curs comença amb menys recursos i una major massificació. Amb menys atenció individualitzada, amb més dificultats a l’hora d’atendre aquells nois i noies que amb necessitats singulars. Tot això passarà aquest curs. I la reducció pressupostària afectarà, també les beques i ajudes a l'estudi -que es redueixen a la meitat-, les subvencions a les AMPES o, per posar un exemple que conec bé, l’alumnat de l’FP de grau superior, que haurà de pagar una nova taxa de 360 €.

Doncs bé, estic convençut que malgrat tot, malgrat la desolació que ens acompanya i els pronòstics que ens vaticinen, el curs funcionarà. I funcionarà perquè, malgrat les dificultats, bona part del professorat del país s’hi sent compromès. Convençuts que l’ensenyament públic és un pilar fonamental en una societat democràtica i la millor eina d’emancipació individual i col·lectiva. Disposats a defensar-lo amb fermesa. I alhora generosos a destinar-hi més esforços: recordeu les cues a finals d’agost, a Manresa, per anar a veure “La educación prohibida”? Quants mestres no hi havia! Perquè el neguit hi és, i m’atreviria a dir que la vocació també.

Al capdavall, doncs no podem dir que el curs comença amb normalitat. I encara que provarem de minimitzar-ne les conseqüències, em penso que no és just refiar-se del compromís educatiu del conjunt de mestres per poder despistar els problemes. Perquè tot allò que avui, maldestrament, el Departament prova d’estalviar-se seran, ben segur, greus mancances de futur. Aquesta és la realitat, i ningú se n’hauria de sentir menys responsable. Per això, em penso, és bo que pares i mares, i fins i tot alumnes ho coneguin. I els convidaria a afegir-se al clam que des d’escoles i instituts reclama unes altres prioritats en la política educativa. Ens convé a tots, i amb urgència.

 Publicat avui mateix a ManresaInfo

La foto és del documental "La educación prohibida" que ens recorda que una altra educació és possible. I encara diría més: em penso que també haurien de ser possibles unes altres polítiques educatives.