dimecres, 5 de setembre de 2012

La Forcades, també per la independència

Atenent la convocatòria de l'ANC, el dissabte 25 d'agost vaig pujar a peu a Montserrat. De fet, es tractava que la "Marxa per la independència" que vam començar a Lleida, i que la propera Diada ha d'omplir Barcelona, no passés de llarg de la muntanya. I encara més, des del primer moment em va fer tot l'efecte que la convocatòria emulava 1947, amb les festes d'entronització de la mare-de-déu. Des de la recepció del pare abat fins a desplegar -l'ambició ha crescut- una estelada de 30 metres des de la Gorra frígia.

Vam pujar a Montserrat, doncs, des de Monistrol i el to era festiu, distès, marcadament popular. Però, de tota l'oferta matinal, allò que m'interessava més eren els parlaments anunciats: Patricia Gabancho, Teresa Forcades i la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell. I ningú va decebre, però qui va fer el titular va ser la monja benedictina Teresa Forcades manifestant-se teològicament partidària de la diversitat ("la unió no és sinònim d'uniformitat") i citant l'Antic i el Nou Testament (de la Torre de Babel als Fets dels apòstols) acabà per defensar una comunitat nacional oberta i acollidora. Amb independència, que ella vol sinònim d'una major justícia social i d'un projecte plural. ¿Cal recordar que Forcades ha denunciat que s'està desmantellant l'estat del benestar "per una onada neoliberal" i que molt sovint ens reclama pensar en una alternativa al capitalisme?. Doncs bé, no cal ni dir que aquesta monja extraordinària també encoratjà als presents a ser a Barcelona el proper 11 de setembre. 

Però allò que més em va soprendre va ser, una setmana més tard, llegir el text que Ernest Folch publicava a l'Ara: El futur és seu. I em va agradar la defensa i l'elogi que l'articulista, sense manies, feia de Teresa Forcades. El text és aquest:

El futur és seu

Teresa Forcades parla sempre fluixet, no s'altera mai i desprèn una serenitat envejable. Domina la paraula, però no deixa que la retòrica sigui buida sinó que sempre s'acompanya de proves científiques, lectures meditades i fets contrastables. Té sempre ganes de discutir, com si estigués convençuda que les opinions només avancen i es fan fortes quan xoquen contra els arguments oposats. Parla un català pulcre, clar i entenedor, amb una fonètica impecable. I vagi on vagi ho fa orgullosa amb el seu hàbit de monja, sigui en un plató de televisió, en un míting o en el seu dia a dia

Teresa Forcades es va fer famosa el 2009, en part gràcies a la gran entrevista que li va fer Jaume Barberà al programa Singulars i en part gràcies a la immensa difusió que va tenir un vídeo seu a YouTube en què denunciava l'abús de la indústria farmacèutica en el cas de la grip A. L'impacte que va causar la fermesa, el rigor i la contundència amb què aquella aleshores desconeguda monja s'enfrontava als gegants del negoci farmacèutic amb arguments impecablement ben documentats va arribar fins i tot més enllà de les nostres fronteres. Aquella denúncia va ser tan sols l'inici d'una carrera intel·lectual i mediàtica que l'ha portat a denunciar les terribles injustícies que pateixen els més desafavorits, i com era d'esperar ha aconseguit incomodar pràcticament tothom. En un primer moment, la indústria farmacèutica la va tractar d'alarmista i desinformada, però en realitat va ser incapaç de desmuntar ni un sol dels seus arguments. Més tard, els intel·lectuals que perdonen sempre la vida a qui no pensa com ells, van començar la seva previsible campanya per fer-la passar com una deriva extravagant del 15-M, acusant-la de ser una progre amb els típics prejudicis de l'esquerra: l'han tractada d'alarmista, d'ingènua i de destructiva just en el moment, ves per on, que s'ha manifestat en contra de les retallades, que és la línia vermella que l'apparatchik intel·lectual del nostre país no tolera mai que es traspassi. Teresa Forcades ha tingut últimament l'honor d'haver estat atacada fins i tot per l'extrema dreta de Plataforma per Catalunya, i ja no cal ni dir els recels que desperta en un sector important de l'Església, que la comença a veure amb la mateixa por i desconfiança que es mirava al principi el bisbe Pere Casaldàliga.

Fa pocs dies, va donar un altre gir a la seva trajectòria amb un discurs a Montserrat a favor de la independència fent una crida a la participació a la manifestació del proper 11 de setembre. A la seva tradicional reivindicació social hi afegia ara una proposta de mobilització nacional. A la Teresa Forcades feminista, activista i reivindicativa s'hi afegeix ara la Teresa Forcades independentista. Vés a saber quin nou i difícil isme afegirà un dia d'aquests al seu pensament.

Les seves idees són sempre radicals, en el bon sentit de la paraula: un dia pot demanar una vaga general indefinida, un altre la independència de Catalunya o un altre aparèixer en un llibre ( Què pensa Teresa Forcades , Dau Edicions) parlant amb desimboltura i rigor de les injustícies del nostre món. No sabem què ens dirà la setmana que ve, el mes que ve o l'any que ve. No sabem si tindrà raó, o s'equivocarà com tothom, el que sabem segur és que hi haurà reflexionat, estarà ben argumentat i serà honest.

Als malpensats, els vull dir que no tinc la sort de conèixer Teresa Forcades, ni hi he coincidit mai, i per tant només sé què pensa a través dels llibres, les entrevistes i els mitjans de comunicació. En una qüestió fonamental, que és la de la seva fe, em trobo als seus antípodes i probablement discreparia d'ella en multitud d'aspectes de la vida sobre els quals encara no l'he sentit opinar. Però tot això no té cap importància al costat de la seva força vital, de l'orgull amb què defensa els seus ideals, de la seva impressionant i cristiana indiferència davant dels atacs que ha començat a rebre des de tot arreu. La maquinària habitual s'ha començat a posar en marxa per silenciar-la i desprestigiar-la. Però aquesta vegada han topat contra una roca i serà difícil que aconsegueixin trencar l'harmonia d'algú que viu i medita cada dia en la cel·la petita, austera i despullada que ens va ensenyar Albert Om en aquell programa memorable. La nostra monja no té cap altre interès que el d'intentar millorar la nostra societat a través de la raó i la intel·ligència. En plena crisi salvatge, el seu pensament està destinat a eclosionar i a trobar nous i entusiasmats receptors cada dia que passa. El futur l'espera i és seu.
ERNEST FOLCH 
Ara, dissabte 1 de setembre de 2012
   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada