No hi valen confusions, doncs. La independència com a sinònim de llibertat és, més que mai, i després de 300 anys d'espoli, una idea compartida per la majoria del país. Per gent d'orígens i condició diversíssima i que tenen ganes de compartir un projecte de futur. I sí, ja ho sabem: demà tot just comença tot, també les dificultats i els dubtes. Però totes les adhesions d'aquests mesos, totes les complicitats percebudes -les esperables, les sorprenents, les de darrera hora, tant se val!- fan pensar que encetem un camí sense retorn. I fa goig de fer-ho passant per carrers acolorits de senyeres i estelades, acolorits d'esperança.
Demà, 11 de setembre, tornarem a concentrar-nos a Barcelona i ja no ens aturarem: ens tobaran serens quan vulgin dividir-nos, valents quan vulguin espantar-nos. Units per construir un país nou i obert a tothom. Lliure. Un país més just, també més solidari. I continuarem empenyent -ara al carrer, després a les urnes- perquè el nostre Parlament no s'arronsi, perquè el nostre Govern no titubegi: cal preparar el camí de la secessió. Adéu a pactes fiscals i concerts econòmics. Independència és l'encàrrec, no n'hi ha cap d'altre. Cal preparar-lo amb intel·ligència i fermesa. Tampoc ens cal un gest heroic, una tragèdia, sinó el càlcul serè que juga a fons les possibilitats per obtenir a la fi la victòra. I doncs, eleccions anticipades? Internacionalització del projecte? Sí, és clar, això i la creació d'una majoria compromesa inequívocament amb la independència, sense malabars ni subterfugis. Que recordin tots els polítics de la nova Catalunya: no es poden servir dos senyors...
Deixem, doncs, el punt d'audàcia per al darrer moment. Però estiguem amatents! Perquè després de l'11 vé el 12. I aquell dia coneixerem on queda la nostra ambició. Em fa tot l'efecte que falta estona per reposar però, ara mateix, algú està cansat? Amunt i crits -i no parem d'empènyer per la futura República catalana! Ens esperen dies de glòria...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada