A la recerca del benestar, d'Ignasi Llorente

Ara fa quinze dies ho vaig llegir a l'Ara: Ignasi Llorente acabava de publicar A la recerca del benestar i, caram!, el llibre se situava aquells dies entre els més venuts. I bo, em va fer gràcia perquè conec l'Ignasi de fa prou anys, compartint el projecte d'ERC. Això i, també, va sorprendre'm força el títol: era un llibre d'autoajuda? L'error va ser mínim perquè l'endemà vaig rebre la seva trucada per demanar-me si li presentaria a Manresa. I avui ho hem fet a la Petit Parcir. El títol sencer és A la recerca del benestar. Independentisme racional versus nacionalisme emocional, i ja us avanço que és de lectura altament recomanable.

Manllevant els termes de la introducció d'en Josep Ramoneda, es tracta d'una invitació al debat. I ho és des de l'inicial "No naixem lliures" fins al cinquè bloc, "Són les matemàtiques, estúpids". A tot arreu l'autor defensa la capacitat de raonar i d'actuar per arguments, més enllà dels posicionaments emotius o derivats de la mística i la superstició. Racionalista a ultrança, per això defensa la consecució d'un estat propi: una estructura al servei de la comunitat. El nacionalisme, aleshores, queda com un sentiment "que es pot tenir o no" però que queda en l'àmbit personal. L'independentisme és una altra cosa. "Parla de com s'ha d'organitzar una societat respecte d'altres i defineix quin és el nivell d'interdependència o de multidependència d'una Administració. Res més".

Acabo: Ignasi Llorente ens proposa abandonar el nacionalisme emocional a favor d'un independentisme racional. Un estat concebut sota criteris d'utilitat i no pas una finalitat en ell mateix. Però al llarg del llibre va molt més enllà i qüestiona idees sobre la globalització, les esquerres o el futur d'Europa. I el que m'ha semblat millor de tot és que mai perd la confiança en la Humanitat encara que a vegades fer-ho pitjor, als sàpiens ens costaria... L'epíleg, amb un decàleg "incomplet però immediat" és, si més no, prou optimista tot i abordar la voracitat dels mercats o la necessitat de repensar els partits polítics i la forma com prenem les decisons. Que haurien de ser cada cop més racionals, cada cop menys emocionals... Ve-t'ho aquí el repte!

La foto, fent un cafè a costat de la llibreria Petit Parcir, amb en Toni Mata, de Regió7.