dimecres, 11 d’abril del 2012

A la recerca del benestar, d'Ignasi Llorente

Ara fa quinze dies ho vaig llegir a l'Ara: Ignasi Llorente acabava de publicar A la recerca del benestar i, caram!, el llibre se situava aquells dies entre els més venuts. I bo, em va fer gràcia perquè conec l'Ignasi de fa prou anys, compartint el projecte d'ERC. Això i, també, va sorprendre'm força el títol: era un llibre d'autoajuda? L'error va ser mínim perquè l'endemà vaig rebre la seva trucada per demanar-me si li presentaria a Manresa. I avui ho hem fet a la Petit Parcir. El títol sencer és A la recerca del benestar. Independentisme racional versus nacionalisme emocional, i ja us avanço que és de lectura altament recomanable.

Manllevant els termes de la introducció d'en Josep Ramoneda, es tracta d'una invitació al debat. I ho és des de l'inicial "No naixem lliures" fins al cinquè bloc, "Són les matemàtiques, estúpids". A tot arreu l'autor defensa la capacitat de raonar i d'actuar per arguments, més enllà dels posicionaments emotius o derivats de la mística i la superstició. Racionalista a ultrança, per això defensa la consecució d'un estat propi: una estructura al servei de la comunitat. El nacionalisme, aleshores, queda com un sentiment "que es pot tenir o no" però que queda en l'àmbit personal. L'independentisme és una altra cosa. "Parla de com s'ha d'organitzar una societat respecte d'altres i defineix quin és el nivell d'interdependència o de multidependència d'una Administració. Res més".

Acabo: Ignasi Llorente ens proposa abandonar el nacionalisme emocional a favor d'un independentisme racional. Un estat concebut sota criteris d'utilitat i no pas una finalitat en ell mateix. Però al llarg del llibre va molt més enllà i qüestiona idees sobre la globalització, les esquerres o el futur d'Europa. I el que m'ha semblat millor de tot és que mai perd la confiança en la Humanitat encara que a vegades fer-ho pitjor, als sàpiens ens costaria... L'epíleg, amb un decàleg "incomplet però immediat" és, si més no, prou optimista tot i abordar la voracitat dels mercats o la necessitat de repensar els partits polítics i la forma com prenem les decisons. Que haurien de ser cada cop més racionals, cada cop menys emocionals... Ve-t'ho aquí el repte!

La foto, fent un cafè a costat de la llibreria Petit Parcir, amb en Toni Mata, de Regió7.

1 comentari:

  1. Gràcies per la ressenya, Ramon. Avui mateix vaig a comprar el llibre perquè m'interessa molt. M'agrada la reflexió sobre el reencontre de la política amb la seva essència que és el servei al poble, a la comunitat dins del context sempre canviant. Ja són moltes veus capaces (entre elles la teva també) que apunten en aquesta línia. Els sentiments, les emocions, les idees, les conviccions, etc, tot forma part de la política, però aquesta no ha d'oblidar mai que l'objectiu és la millora de la societat i aquesta és plural. Gràcies de nou, mestre!

    ResponElimina