No vaig saber dir que no: ara que El Pou de la gallina fa els vint-i-cinc anys hi reprenc la col·laboració, amb un pseudònim que no ho sigui gaire -el senyor Ramon- i els dibuixos extraordinaris de la Maria Picassó. El primer "Qui no coneix..." va dedicat a l'Antonio, a qui vaig conèixer fa molts anys a la Bodega Andaluza...
Antonio Dorado
Quants milions d'escopinyes no ha despatxat aquest home a Manresa?
L’Antonio Dorado! Va arribar des de Jerez de la Frontera abans dels divuit anys i, l’endemà, ja treballava a Las Vegas! Aleshores en Quimet Garcia li va ensenyar l’ofici -“del senyor Quimet només en puc dir coses bones!”- i té, que ja no ha parat mai més: a Las Vegas, a la Cerveseria, a La bodega andaluza... Els millors vermuts, sense estalviar el gènero! Que si escopinyes, que si papes braves, gambes engavardinades o calamars a la planxa... Ara s’ha traslladat a la carretera de Vic, al Jorsus, des del primer cafè al menú del migdia. I les tapes! Veureu com sobreïx cada cap de setmana, vora el pont de Ferro, que si tingués cent taules més, cent taules que ompliria. I si badeu, encara us encoloma loteria! Al Jorsus hi trobareu tothom, perquè l’Antonio acull tothom: només l’associació d’amics dels mol·luscs bivalves la hi té jurada!
Publicat a El Pou de la gallina - Sant Jordi 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada