País lliure, llengua viva

Arribem a Sant Jordi i és dolorós constatar com la llengua catalana està patint els més greus atacs d'ençà el restabliment de la democràcia. Arreu dels Països Catalans en trobarem exemples, començant pel Principat, amb els intents d'acabar amb la immersió lingüística o les retallades a TV3 i Catalunya Ràdio (amb la vicepresidència del PP a la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals!).

Però també al País Valencià assistim al progressiu desmantellament de TV3 o la impossibilitat d'accedir a l'escola en valencià: sabeu que enguany NO hi podran accedir 125.000 famílies?. I encara, a les Illes, al costat de la retallada del català a IB3 tenim la castellanització dels topònims o el perill que corre el català en la funció pública. I podríem anar més enllà perquè a la Franja, la modificació de la Llei de llengües fa que el català deixi de ser oficial. I a la Catalunya Nord, pateixen les retallades a la Bressola...

Ho tornarem a dir: la llengua catalana és la nostra eina de cohesió social i convivència i l'hem de defensar junts arreu dels Països Catalans. Un territori divers i plural, on s'hi parlen ara mateix més de 260 llengües amb la més gran normalitat. Però en necessitem una que ens sigui comuna! Algú dubta que és la catalana?

Per això aquest Sant Jordi ha de ser una gran mobilització en defensa del català. Des de les escoles i els ajuntaments, des de l'associacionisme i fins des de cadascú de nosaltres. Des d'ERC hem pres per lema aquest "País lliure, llengua viva", i ens trobareu a totes les parades d'arreu del país. Però aquest no és un combat d'un dia o una campanya de partit: ja fa anys que dura i no sembla que s'hagi d'acabar. I afecta a tothom!I Per això és important de manifestar el ple suport a entitats com ara Òmnium que des de fa cinquanta anys defensa llengua i país.

Suport a Òmnium i també a aquelles plataformes amb voluntat unitària com SOMESCOLA que, ara mateix, sensibilitza tots els consells escolars del país per tal que s'adhereixin al manifest a favor de la immersió lingüística. Perquè ja no es tracta de tocar més lleis sinó, ras i curt, de complir-les.

És clar que, al capdavall, l'incompliment dels acords i de les lleis són avui el més gran perjudici pel país. Us sona? Persecució lingüística. Però també espoli fiscal i escanyament econòmic: ni els deutes no ens paguen. I a sobre, la broma del rei dels elefants!.

Torna a ser Sant Jordi i l'única esperança, cada cop més compartida, és la d'un estat propi que pugui aplegar tothom. Perquè una llengua viva vol, inexcusablement, un país lliure.

Publicat avui a ManresaInfo

La foto ja té un parell d'anys, al teatre Grec,  però il·lustra ben bé l'article: aquest "Adéu Espanya" de ressons maragallians és l'única solució que ens queda. I estic convençus que, aleshores, serem molt bons veïns...