dimecres, 4 d’abril de 2012

Crim de sang

Quan el passat mes de desembre vaig saber que en Sebastià Alzamora s'havia endut el Premi Sant Jordi amb Crim de sang em vaig afanyar a felicitar-lo tot i que, per dins, em va quedar una mena de neguit estrany. Com tothom, vaig poder llegir als diaris que la cosa anava dels primers dies de la guerra civil, i s'hi barrejaven la persecució religiosa a càrrec d'uns faieros sinistres, amb la presència d'un vampir assasí campant per Barcelona. I aquesta era la recança: la guerra civil -la nostra guerra civil anava a dir- no admet encara frivolitats. Perquè una cosa era Miracle a Llucmajor -la història d'en Pere de Son Gall, la seva dèria de volar i la força de l'amor- i l'altra embrancar-se en una història de sang a l'engròs situada en un dels episodis més convulsos de la nostra història contemporània.

En acabat hi va haver la presentació a Manresa, aquest mes de març, a càrrec d'en Llorenç Capdevila que ens va certificar a tots els assistents l'absoluta condició de thriller de Crim de sang. I les paraules de Sebastià Alzamora arrodoniren l'interès: "aquesta és una novel·la sobre el mal". Sobre el mal i sobre com responem al mal. I sobre el mal més terrible de tots: el que fem els humans en contra d'altres humans. I amb tot, el vampir, el cavall autòmata... com hi entraven?

Ara que ja he llegit Crim de sang puc donar-ne fe: el mal hi és de manera desfermada. Tant com la sang que contínuament acompanya als lectors. I amb tot, Crim de sang no és una -altra- novel·la sobre la guerra civil sinó una reflexió que, situada a la guerra civil, de fet vol parlar-nos del vell conflicte entre la vida i la mort, entre el dolor i l'esperança. D'això i del monstre que portem dintre: aleshores descobrim que, de vampirs, n'hi ha arreu encara que el de la novel·la en sigui un de bandera, capaç d'escriure: "Aquest és el problema de la llibertat humana: a penes un individu es pensa que l'ha assolida, el primer que fa és concentrar-se a eliminar els seus congèneres". Doncs això, deixeu-vos captivar per la prosa de Sebastià Alzamora i torneu amb ell a la Barcelona del 36. Us hi espera el comissari Gregori Muñoz, però també la malla llet de Manuel Escorza, aquest "tolit de cos i ànima" responsable d'assasinats i tortures. Afegiu-hi el bisbe Perugorría, una novícia amb dots musicals, una abadessa, cent setanta-dos maristes i, encara, desafiant l'obra del Creador -perfectint-lo!- el jutge Carbonissa, el doctor Pellicer i el seu cavall Hadaly. Si a sobre s'hi barregen vampirs... doncs això: que no parareu de llegir-la. I fins podeu descobrir, com el germà Darder, com el germà Plana o el camarada Aureli Fernández, què no haguéssiu fet vosaltres en aquell escenari. Al capdavall, els monstres, sembla que mai acaben de morir...

En resum, Crim de sang va molt més enllà de la novel·la policíaca situada a la Barcelona de l'estiu de 36. És una construcció densa i al capdavall rodona, i si alguna cosa em grinyola és només la portada del llibre, francament senzilla per tot el què ens espera a dins... A la foto, feta a la llibreria Petit Parcir, Sebastià Alzamora i Llorenç Capdevila.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada