S'ha mort Lucio Dalla

S'ha mort Lucio Dalla, m'ho han dit avui a casa, que ni al diari no ho havia vist, i he quedat parat de sobte. Lucio Dalla desapareix! L'havia escoltat hores i hores, especialment en els meus llargs trajectes quan feia classes al Vallès, a l'IB Can Jofresa i després a l'Arraona. La primera cançó ens la va dur a classe en Giovanni Albertocchi, al curs d'Italià 1, a l'Autònoma, el 83 o el 84. Se io fossi un angelo i també L'anno che verra, Caro amico ti scrivo... i ens duia les lletres impreses en cicloestil, i ens les posava en un casset. M'agradaven tant! Em van agradar prou com per comprar-me un disc quan ja era professor d'institut i a la mesada mai no venia de tres mil peles: Dallamericaruso, un doble elapé que vaig trobar al Born12 i que vaig gravar en una cinta llaaarga que duia carretera amunt i avall al VWPolo, mastegant un italià molt bàsic, repetint tornades que m'inflamaven o em consolaven del desamor o la revolta: Caruso!. Aquell disc fou extraordinari. I després en van venir molts d'altres, encara. D'això ja en fa vint-i-cinc anys o potser més, però encara arrossego molt Dalla al pendrive del cotxe. I si el recordo ara amb enyor és també enyor d'Itàlia i de quan era jove i enamoradís, de quan em sentia un àngel invisible -però alt i ros!, i estava disposat a discutir de tot  fins amb Déu, només que tingués als dits "una" Marlboro.