Alliberar l'autopista ara pot ser possible...
Diguem abans que res que Manresa i tot el Bages patim un dèficit històric pel que fa a infraestructures de comunicació que, de cap de les maneres, responen a les nostres necessitats. Ni ho fan les carreteres ni, particularment, ho fa el tren que, talment una maledicció, com més anys passen des que es va inaugurar, més temps triga a dur-nos a qualsevol lloc. Això és així i el més terrible seria que ens hi resignéssim.
Precisament per això l’altre dia em va sorprendre molt positivament el manifest del Consorci Viari de la Catalunya Central, format pel Consell Comarcal, la Cambra de Comerç i el Montepio de Conductors. Ras i curt, arran dels últims accidents mortals que s'han produït, el manifest reclama a la Generalitat de Catalunya l'aplicació de mesures correctores urgents a la C-55, el seu desdoblament i, atenció!, l'aixecament parcial del peatge de la C-16.
El Consorci viari de la Catalunya Central fa un pas valent i em penso que bé mereix trobar resposta. Encara més quan d’una banda, la manca d’inversions en perspectiva deixa per molt enllà el desdoblament de la C-55. I, de l’altra, perquè potser el país fins i tot se la podria estalviar…
Ho diré amb autocrítica inclosa: jo també vaig assumir en el meu període de regidor municipal que l’alliberament de l’autopista era impossible, i que allò que era a l’abast era el desdoblament de la C-55. L’error del possibilisme! Que ningú s’espanti, però el desdoblament de la C-55 des de Manresa avui va més per llarg que mai i, a més a més, tindrà un trajecte curt: si arribar fins Sant Vicenç ja és una cosa d’elevat impacte, continuar fins a Monistrol ratlla la quimera! I mentrestant, ja hem superat una mitjana de 30.000 vehicles diraris que fan d’aquesta carretera un veritable coll d’ampolla, lent, insegur, absolutament desproporcionat pel servei que dóna.
I doncs és l’hora de resoldre aquest déficit, i de resoldre’l amb valentia, sumant complicitats, transformant els arguments en un clam: ara mateix Manresa necessitat alliberar el peatge de l’autopista C-16, almenys des del troncal de Castellbell i el Vilar! Una solució ràpida d’executar, sense nous impactes al medi ambient i que garanteix la fluïdesa en tota la corona de Manresa, encara més si l’enllacéssim amb el nus del Guix o es realitzessin els accessos bidireccionals des de la ciutat que ens l’obrissin en direcció al nord.
I d’això se n’ha de poder parlar amb números sobre la taula, sense apriorismes. O és que algú es pensa que el desdoblament de la C-55 seria de franc? Fos en cinc anys, fos en deu, l’obra s’acabaria pagant entre tots, amb la fórmula de peatge a l’ombra. I doncs, no el podem repensar a partir d’ara mateix? Amb una autopista lliure de peatge des de Castellbell i el Vilar, més que repensar el desdoblament jo gairebé ja el descartaria!
Cal, doncs, sumar voluntats, perdre la por, aixecar la veu. Fins avui, els termes de la concessió dels 33 km de l’autopista Manresa-Terrassa han estat sempre inexplicablement hermètics i opacs. Però és evident que des del primer dia ha estat una infraestructura infrautilitzada al costat d’una C-55 sobresaturada. D’exemples no en falten: Girona i Tarragona se n’han sortit. Perquè no ho podem fer a Manresa, al Bages? La seguretat, la productivitat, l’eficiència i fins i tot l’atractivitat del nostre tros de territori bé s’ho mereixen.
Publicat avui a ManresaInfo.
La fotografia és del troncal de la C-16, i la vaig fer el desembre passat des del Turó del Marquès, a Castellbell i el Vilar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada