La força del "Catà en acció"

A punt de reprendre una setmana ordinària, endreço els papers que trobo de "Catà en acció". Encara tinc ben viu el record de divendres al migdia -una flash mob multitudinària a la pista de l'institut- i un feix de comentaris o d'anècdotes d'aquests tres dies que em fan absolutament feliç. De primer perquè totes les valoracions que he escoltat acostumen a ser positives. Començant per les dels nois i noies que, de fet, no sempre s'ho esperaven, que els agradés! Però també perquè l'exercici ha estat útil perquè es parli del Catà, i se'n parli bé. Fins a setanta activitats en tres dies, si n'ha passat de gent! I em fa l'efecte que tots els participants -conductors de tallers o de xerrades- s'han sentit ben acollits i que, molts d'ells, han descobert un centre que literalment, ignoraven.

I han descobert un centre gran i divers. També molt viu. Amb tots els problemes que avui pugui tenir qualsevol centre d'ensenyament públic. Però amb aquella dosi d'entusiasme que ens permetia anar d'un lloc a l'altre, ara amunt, ara avall. Estar pel que arriba i pel que se'n va. Ara un cafè, ara una foto, ara faria falta un projector... i tot s'ha anat descabdellant d'una manera tranquil·la però, sobretot, enriquidora. Hi he conegut més nois i noies, hi he descobert companys amb habilitats formidables, hi he constatat una perseverança fora de programa. Perquè cada dia m'ha semblat que hi sumàvem la complicitat necessària. Des de la coordinadora o la directora fins a les visites més formals que hem rebut -alcalde i regidor d'ensenyament, secretari de polítiques educatives del departament...

En resum, "Catà en acció" han aplegat els alumnes del centre en una proposta singular d'activitats i ha aconseguit la complicitat i la col·laboració desinteressada de ponents, empreses i institucions, així com els mateixos alumnes i professors. Enlloc estava escrit que hagués de ser així, però com que ho hem volgut entre tots, entre tots ha estat així. No hi ha secret, ni molt menys recursos addicionals. Però el curs vinent estic segur que hi tornarem: encara ens queden molts amics i parents, molts coneguts a qui, si un projecte els agrada, s'avenen a participar-hi. Cal veure-ho: de tot en trobareu un resum exhaustiu al facebook o al blog que vam obrir expressament, que hem bastit amb la paciència de la Lydia i l'Hàjar, les fotos de la Paula i la Roser, i la dedicació sostinguda del David.

I al capdavall, quan sota el sol assajàvem de cantar i ballar "El Katà surt a l'atak" -una novetat obra d'en Llorenç Planes que ja es veu que gasta un punt de hip-hop!- em creia ben bé allò de que "tenim força, molta força". Això i un projecte compartit que fa del coneixement eina d'emancipació. És així de senzill. És així d'important. Un projecte de transformació i millora. I sempre amb un pessic de felicitat...