Unes altres eleccions municipals

Va ser anit, a les 00.00 hores, que començava una altra campanya per les eleccions municipals. I no ho puc amagar, és la convocatòria que més m'apassiona. Des de 1979, quan encara no tenia divuit anys, i em vaig proposar aconseguir tots els programes polítics que es feien per Manresa, tots els cartells, bona part de tots els seus flyers que aleshores es déiem octavetes o -féu memòria!- literalment octavilles. També vaig seguir diversos mítings i, tot i no tenir dret a vot, la meva opció aleshores ja fou el PSAN -i el PSAN va aconseguir un regidor, l'Ignasi Perramon!. En acabat ha passat el temps, he viscut encara més intensament cada convocatòria i fins n'he encapçalades tres per Esquerra a Manresa. Però no és fins aquesta vegada que  hi participo des d'un municipi petit, amb moltes ganes de fer grans canvis, amb moltes ganes de trenar unes complicitats massa temps abandonades. Castellbell i el Vilar, hi tinc arrels des de fa trenta anys, hi ha poc més de 3500 habitants i fins a cinc candidatures. Sense quedar-hi es van trobar gairebé tots els caps de llista a les 12, a la plaça del Burés. No estic segur que tot fos bon rotllo, però l'esforç perquè hi fos el va fer tothom. I m'agrada constatar-ho: encara que estic convençut que és Esquerra qui en el futur ho farà millor, encara que defensi Albert Mulero com el millor cap de llista, la veritat és que aquest mig any de competició previ ja ha estat útil. Per tothom, i sobretot per Castellbell i el Vilar. Vam anar a dormir a les tres, força cansats. Per això aquest matí, fullejant els diaris, m'ha agradat l'editorial d'en Carles Capdevila a l'Ara: "Cal molta moral per voler ser alcalde", i bona part de les sensacions d'ahir nit, tots enfeinats ocupant tanques i fanals, les he recordades escrites així, i m'ha agradat. Llegiui-lo sencer si voleu aquí, o quedeu-vos almenys amb aquest trosset: "Avui que comença la campanya voldria dedicar l'article als candidats a ser alcalde o regidor de pobles petits. La majoria fan un servei públic que se'ls agraeix poc, que els roba temps i que els porta més maldecaps que alegries, perquè el contacte directíssim amb els problemes i els que els pateixen és saludable però cansat. I si aquesta és la tònica general, aspirar a gestionar unes arques municipals en temps d'una crisi galopant té un component encara més heroic". Doncs això, un punt heroics. Un punt nerviosos. I fins enllestir el recompte la nit del 22, tots a punt de governar. El 23 en tornarem a parlar, és clar. Fins aleshores, i si pot ser, joc net i sense demagògia. I per tota la resta, amunt i crits!

(A Castellbell, la gent d'Esquerra, hora zero. Albert Mulero, Joan Vilarnau i Ramon Rubira: "Amb tu un altre poble és possible". A la mateixa hora, una bona notícia: finalment Bildu podrà presentar les seves llistes al País Basc. I avui, a Escòcia,  l'SNP d'Àlex Salmond acaba d'obtenir majoria absoluta, i la seva independència és més a prop que mai. Si en veurem de coses els propers anys!)