dimarts, 3 de maig de 2011

Tresserras i la cultura popular, a Manresa

Pere Culell, candidat d'Esquerra a  l'alcaldia de Manresa, presentava aquest dissabte el programa de Cultura i, singularment, una proposta de cultura popular. Això és, un nou equipament que se situaria a l'antic edifici de l'Anònima ( la "Compañía Anónima de Electricidad Manresana" del carrer Llussà) i que acolliria no només les entitats que ho volguessin sinó també la Fundació Fira Mediterrània (motor de la Fira d'espectacles d'arrel tradicional i de la FestCat) i encara un espai expositiu per la imatgeria i el bestiari de la ciutat. Tot plegat, un projecte que parla de la importància que Esquerra dóna a la cultura popular entesa com una de les milors eines més de cohesió social. Perquè permet compartir experiències des de l'entorn més immediat, i funciona i és permeable amb tota mena de col·lectius per diversa que sigui la realitat d'on provenen. Associacionisme i participació ciutadana, creativitat, arrelament i identificació comunitària. Fins i tot creació de mercat. Què més se li pot demanar?

En Joan Manuel Tresserras elogià també la proposta de la futura "Casa de la Cultura Popular", per tal com vé a completar les infraestructures d'una capitalitat cultural, encara en construcció però amb voluntat "sistèmica". I prengué el vol parlant de Manresa i la Catalunya central, de les necessitats i de les apostes. I vaig recordar el conseller d'altre temps, l'anàlisi brillant, l'estímul per a les millors iniciatives. El seu terror al folklorisme i la seva exigència de dinamitzar tot el potencial que conté la cultura popular. De dinamitzar la Cultura, sense adjectius, entesa com un servei, talment la salut o l'educació. I també com una eina de creació de riquesa: el seu paper de dinamització econòmica que a Manresa s'evidencia amb la Fira Mediterrània o el Kursaal.

I com que s'escau que la presentació era al Kursaal vam acabar per prendre'ns una tònica al bar i comentar, davant del magnífic mural que el presideix -visita de Macià a Manresa, 1932-  l'esforç que s'ha fet els darrers anys, i encara tot el que falta. I alhora la confiança que ens sortirem, que alguna cosa està canviant. I des del combat municipalista, ens vam tornar a conjurar perquè així sigui...

 (La foto és d'en Pere Gassó, periodista i alumne que també fou d'en Joan Manuel Tresserras...)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada