Naturalment que la notícia d'aquest cap de setmana ha estat la Conferència Nacional per l'estat propi que es va posar en marxa ahir a Barcelona, amb el propòsit de constituir l'Assemblea Nacional Catalana. Però no em puc estar de remarcar la importància de la trobada bagenca entre d'altres coses perquè, després, també m'ha sorprès el poc ressò que obtenia. Algú dirà que, és clar, a la Catalunya Central una trobada d'aquestes característiques ja és ben normal, que és poc notícia, vaja. I potser és veritat, però tampoc ho és del tot, em penso. Perquè, no ens enganyem, si bé el creixement de l'independentisme ha estat espectacular els darrers anys, no es bén bé fins els darrers mesos que es percep com un objectiu àmpliament compartit. Els referèndums del darrer any, la manifestació del 10 de juliol, tot plegat indica un creixement transversal més que notable. Però la normalitat de l'objectiu passa per sumar-hi molta més gent encara, i tota ella ben diferent.
Per això té molt de valor aquesta Nit del Bages per la Independència. Perquè fou capaç de reunir en un entorn d'elevada formalitat -les instal·lacions de Sant Benet de Bages, de la Fundació CaixaManresa/CatalunyaCaixa- tota mena de gent de l'ampli ventall ideològic que avui defensa, obertament o amb matisos, la independència nacional. Cal valorar doncs que tothom fes el gesto -i 28 € per un tiquet ja comença a ser gesto!- i el sopar acabés aplegant candidats convergents amb militants de les CUP. O d'Esquerra, de Solidaritat, de Reagrupament... I encara, més enllà de militàncies, alguns representants de col·legis professionals, aquell i aquell altre empresari, arquitectes, metges o advocats. Més distesos o més tibats. Però allà, escoltant en Pep Camprubí parlar de la necessitat de la independència i de la seva possibilitat. "Vivim moments històrics", va arribar a dir. I jo ho ben comparteixo. Com després, amb Jordi Porta ("anem a forçar la legalitat espanyola") i tancant els parlaments, en Jaume Cabré -Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2010-, qui concentrava tot l'esforç de la Nit: "El país és un projecte en marxa. Ara cal convèncer els indecisos i continuar avançant..."
En acabat, en Joan Aurich va llegir el Manifest i es va convidar a tothom a subscriure'l. I entre una cosa i una altra vam anar desfilant: la música dels Coll@ge, el magnífic mural d'en Gubianas, els poemes dels Joc i foc, l'anar a saludar els coneguts, especular amb uns i altres sobre possibles resultats el 22... Convençuts, fet i fet, que acabàvem de posar un altre estel a l'itinerari. I, cada vegada més, convençuts que ens podrem sortir. Que això va de veres. I que som molts, cada vegada més, empenyent al darrera...
(La il·lustració correspon al cartell de la convocatòria i és obra del manresà Josep Cayuelas)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada