diumenge, 22 de maig de 2011

Indignem-nos... i impliquem-nos!

Com tanta gent d’aquest país, per sant Jordi també em vaig firar aquell llibret d’Stéphane Hessel que és Indigneu-vos. Tot plegat eren cinc euros i dies abans en Quico Sala ens recomanava vivament obra i autor: “un besavi de 93 anys que va participar a la resistència francesa amb De Gaulle, que va passar pel camp de concentració de Buchenwald, que fou redactor de la Declaració Universal dels Drets Humans i que ens crida a revoltar-nos contra la indiferència i a favor de la insurrecció pacífica”.

El cas és que me’l vaig comprar i un cop a casa, potser l’endemà mateix, en poc més de mitja hora me’l vaig llegir. I em va agradar. I encara m’agrada més que aquest sigui un dels elements que han incitat les concentracions d’aquests dies. A Barcelona o Madrid. I també a Manresa. Em sembla extraordinari i fins i tot especialment saludable, amb l’avantatge que puc seguir pel fèisbuc cada moment, cada convocatòria, cada acord que s’hi pren. I un fotimer de debats:  tot un allau de missatges que demostren que encara no hem perdut aquesta capacitat d’indignar-nos i, encara més, que el moviment assembleari és una excel·lent llavor per la política.

Hessel fa una crida, especialment adreçada als joves,  a la insurrecció pacífica, a no claudicar davant la dictadura actual dels mercats financers que amenacen la democràcia, a no permetre tanta injustícia. "Preneu el relleu, indigneu-vos! Perquè la pitjor actitud és la indiferència!". I és que, al capdavall, Hessel constata que tampoc no n'hi ha prou amb indignar-se: també cal implicar-se.

A manera d’exemple, la indignació contra els governs que no són fidels a les seves obligacions no ens pot fer ara mateix anti-polítics. O considerar que “tots els polítics són iguals”. En la terminologia dels bagencs acampats a la plaça sant Domènec, això sí que és fer el joc al sistema!. La reflexió ve a tomb perquè avui mateix és 22 de maig, jornada d’eleccions municipals, i conec un munt de candidats de més de dos i quatre partits que s’ho han treballat de debò. No parlo dels grans partits ni tampoc de les grans ciutats: parlo de participació, de proximitat, de treball i complicitat.  De voluntat transformadora.

Sabem que si seguim amb una explotació boja dels recursos, en 50 anys ja no es podrà viure aquí a la Terra. I que la immensa distancia que existeix entre rics i pobres no para d'augmentar. I aleshores protestem, sí. Perquè podem protestar quan les coses van malament. Però si es volen canvis reals cal fer el pas de la indignació a la implicació.  Des del compromís personal. Des de l’associacionisme. També des de la política. Un punt valents i un punt alegres.  A cops fins i tot transgressors. Però sense dimitir de cap dels nostres drets: avui que és diumenge electoral jo que em compto entre els indignats també aniré a votar.

(I votaré Esquerra, ho dic sense embuts per si algú no ho sabia. Però si la marca no us fa el pes, em val la fórmula genèrica, la d'esquerres, compromesa amb el municipi i compromesa amb el país. Si a sobre coneixeu les persones de la candidatura, no en tingueu cap dubte: voteu. Perquè després de la indignació, la política és l'única eina que tenim contra els poderosos)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada