M'agrada la nit de Sant Joan

M'agrada la nit de Sant Joan. M'agrada sortir al carrer i cercar les darreres foguerades. M'agrada la canalla esverada, la dels petards inclosa. M'agraden les colles d'adolescents que baladregen de fosc i es proposen, almenys, no dormir. M'agraden els balls populars al mig del carrer. La coca i el xampany. Tot això m'agrada molt, i encara m'agrada més pensar que ho comparteixo amb els fallaires del Pirineu, amb les foguerades d'Alacant, amb els santjoaners de Menorca. Amb tots els veïns que avui, com aquests de Castellbell i el Vilar, encara han tingut l'esma d'estalviar-se la migdiada i sortir a rebre la Flama del Canigó amb gralles i tabals, amb una il·lusió que tots endevinem nova. Amb una il·lusió impensable ara fa un any: o no és desconegut aquest barri Burés, amb estelades als balcons? M'agrada Sant Joan, i m'agrada creure que quan avui, de fosc, cremarem a plaça les quatre rampoines que ens queden a casa, acabarem de cremar també la nostra por ancestral, aquell "anar passant" propi dels vençuts que fins vam voler revestir de tarannà nacional -el pactisme, el seny, tots aquests mals que mai volien soroll...  I ara té, que hi ha un soroll de fons que no és de piules i petards, una remor que reclama canvis aquí i allà, i que s'ha decidit a bastir un nou edifici per un país que es vol nou. Nit de Sant Joan: s'albiren matinades de glòria!

La foto l'ha feta M. i il·lustra, efectivament, el Barri Burés de Castellbell i el Vilar, al pas de la Flama del Canigó, avui a quarts de sis de la tarda. Venia de Sant Vicenç de Castellet i anava cap a Igualada. Tots els grallers i tabals del poble han fet una rebuda es-pec-ta-cu-lar!