L'Ara, aquest dijous fa goig de llegir

Som a les acaballes del curs, aquells dies en què a tothom li vénen ganes de ser mestre. No retrec res, encara que, de fet, són els dies més densos de l'any. Avaluacions, notes, reclamacions, registres de programació. Moments emotius i d'altres d'absolutament burocràtics i feixucs, probablement inútils (però d'això ja en parlarem una altra estona). El cas és que avui entre una cosa i una altra no he obert els diaris fins el vespre, abans no engegui el darrer consell escolar. I és una meravella poder fullejar les 48 pàgines de l'Ara d'aquest dijous optimista. Des de la portada ("Unitat civil per la consulta") fins la darrera columna de l'Empar Moliner. A dins, victòria del matrimoni gai als EUA, el Papa obre la polèmica reforma de la banca vaticana i, encara, "Pacte de les universitats per formar els nous mestres". Per no deixar-ho en pur cofoisme, dos articles de fons que, tot sols, ja justificarien els l'euro amb trenta del diari. D'una banda Joan Manuel Tresserras, a "Desestructurant estructures d'estat", qüestiona el camí empès per la restructuració de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, "... tot just ara, quan el país els necessita més que mai". Tresserras etziba: "La contínua rebaixa de l'aportació pública i l'entossudiment a executar un ERO segueixen la línia dels vells pactes CiU/PP del 2011". I a tres dies del concert per la llibertat, sentencia: "La voluntat política i la llialtat als processos no es declara, es practica". Just a la pàgina del costat Bashkim Shehu es pregunta "On és l'esquerra?" així, en genèric. Però sense perdonar: "Al reformisme d'esquerres, centrat en l'econòmic, li ha faltat dimensió política (...) i aquesta dimensió continua faltant, alhora que la representativitat va a la baixa...". No res que no sabessim? Jo penso que ens ho haurien de recordar més sovint, i celebro el text.

En fi, ja he dit que l'Ara d'aquest dijous és dels que s'aprofiten. Per això, i perquè estic de bon humor, recupero la columna final d'Empar Moliner, aquests tovallons negres que tantes vegades he celebrat:    

El que aplana el camí d'Esquerra

El que "aplana el camí d'Esquerra Republicana" no són ni TV3, ni Polònia , ni RAC1. La veritable piconadora és aquest ús verbal: "Heu". L'ha fet servir en Duran parlant amb membres del partit, segons que ha filtrat el Diari de Girona . "Sé que els alcaldes heu de penjar estelades..."

Diria que mai, en una conversa en petit comitè, l'Oriol Junqueras o l'Anna Simó farien servir aquest "heu", que suggereix que l'acte de penjar les estelades al balcó no és un acte sincer, sinó de màrqueting. Podrien dir moltes altres coses, qui sap si lamentables, però aquesta no.

Passa així al món de l'alimentació. De cop, els experts en vendes detecten que els consumidors preferim gastar productes ecològics. Per tant, s'apressen a treure una línia de pa ecològic. Li posen un nom que suggereixi "tradició", al súper el col·loquen en uns prestatges fets expressament, de fusta envellida, i en fan una campanya publicitària a la tele. Però un dels accionistes de la multinacional, en petit comitè, se'n burla. A ell, l'ecologia li la porta fluixa. El que vol és no perdre quota de mercat.

Fa uns dies, en Duran deia que la gent vota la fórmula original abans que la còpia. Trobo que no sempre. Però sí que trobo que el que demanem els consumidors (de pa ecològic o d'estelades al balcó) és autenticitat i convicció. Qualsevol empresari pot gastar-se la pasta fent anuncis que suggereixin que les cinquanta mil unitats diàries del seu pa de motlle les fa un forner afable i rodanxó que s'aixeca a les cinc del matí per coure'l llesca per llesca en un forn de llenya. Però això no impedirà que els consumidors que encara no siguin idiotes del tot, si volen pa de debò, vagin al forner de tota la vida. Perquè ja era ecològic fa vint anys, però no per estratègia, sinó perquè no li surt d'una altra manera.