Jepi Subirana
Un homenot de la Mion
Si teniu dubtes sobre aquest home, aviat els haurem esbandit: sí, sí, és aquell senyor de la Mion, de tota la vida. Bé, de tota la vida tampoc perquè, per ser exactes, va venir al món fa 68 anys a Sant Agustí del Lluçanès. Però, per allò de la feina, aviat farà mig segle que es passeja per Manresa. I qui diu Manresa diu la barriada Mion. Hi va trobar casa i hi va conèixer la Carme López i, plegats per sempre, van fer pujar una família. Però el Jepi era un cul de mal seient, i de seguida es va prendre la vida amb un vessant comunitari potser per allò que, per anar del Lluçanès a Manresa, abans havia passat per Vic. Sigui com sigui, en poc temps ja era al moviment júnior, a la parròquia –la Mion d’en Florenci Costa i Celestí Durich!- i, és clar, en aquella joveníssima associació de veïns dels primers 70. Pare cabal de l’Alba i la Maria, també es va comprometre a la guarderia del barri, i d’aquí ja no va parar: continuà a l’Ampa de l’escola Puigberenguer i en acabat a la de l’institut Lacetània, des d’on impulsa, amb un equip solvent d'ampes tots els centres- activitats per a la secundària de Manresa! Discret i eficient, ho deu haver presidit tot –llevat de la parròquia. Però no és persona d’escarxofar-se: cobreix cada etapa amb vocació de servei, onsevulga que es trobi. ¿O no va ser també al comitè d’empresa de Cremsa?–i allà, curiosament, no era pas el Jepi, que li deien Subi! Militant republicà, de quan la independència encara era cosa de quimèrics, avui gaudeix de la jubilació, fa teatre i continua col·laborant amb el barri. L’ha vist canviar, i molt, la Mion. I tots intuïm que se l’estima tant –o més- que el primer dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada